Encalar?


Fa dos articles parlàvem de dues maneres d’anomenar la clàssica entremaliadura infantil de penjar una pilota al terrat de cal veí. Els banyolins fan servir el verb esperxar. Els vendrellencs fan anar catxar, un verb que curiosament a Ponent és sinònim de cardar. L’article va provocar dues pilotes verbals ben penjades a l’àrea lingüística. Un lector de Tremp assegura que de penjar pilotes en diu embarcar. Tenint en compte que els trempolins són gent de terra endins, no costa gaire imaginar que l’al·lusió a la barca és una manera de dir que l’han penjada molt lluny. Des d’Alcoi em remeten a l’utilíssim llibre Valencià en perill d’extinció d’Eugeni S. Reig. I concretament a l’entrada del verb encalar, equivalent a penjar o esperxar o catxar o embarcar. Només cal llegir-ne un dels exemples d’ús per adonar-se’n: “Ara sí que l’has feta bona, has encalat la pilota dalt de la teulada de la fàbrica. Ara vorem qui és el valent que la baixa”. Reig també recull dues frases fetes procedents de l’argot de la pilota valenciana que atenyen el llenguatge figurat_ “Val i ratlla i la pilota encalada” o “A dos de val i la pilota encalada”. S’usen en situacions de gran indecisió general. Com ara. 

Màrius Serra. Avui. Dijous, 16 de juny de 2011

Comentaris

  1. A Peníscola (Baix Maestrat) d'això se'n diu "encanar".

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma