Entre el Bingo Don Pelayo i el Billares

Als anys 20 i 30, els butlletins de notícies de Ràdio Barcelona es titulaven La paraula i quan dos amics s’ensopegaven pel carrer es deien: “Daixò, parlem una altra hora, que ara me n’anava a casa a sentir La paraula”. El món arribava a casa narrat a l’instant: des de la sala d’estar, amb batí i una copeta d’Aromes del Tibidabo, els oients seguien la guerra d’Abissínia, el crac de la borsa de Nova York i les últimes notícies sobre els amors de la Mistinguett. A través de la ràdio, la globalització, nascuda amb la premsa escrita del s. XIX, desplegava les ales: quan la notícia quotidiana, propera, local –una anècdota, un rumor, uns comentaris irritats sobre l’Ajuntament, que és com la pol·lució nocturna de l’opinió- va deixar pas a la notícia global, la radiada, remota i aliena a les nostres vides.

A l’altre extrem, els dimecres Jordi Puntí ens dóna consells i orientacions a partir del –seu- dia a dia, a El balcó de Ràdio Barcelona: l’exposició de Brangulí al CCCB, el Museu de la Patata de Munic, a quin local de Barcelona s’hi està més fresc. Als anys 30, Valentí Castanys recomanava el Cinema Catalunya. Ara Puntí aconsella els bingos.

Enric Gomà, Ara, 29 de juny del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma