Greixando?


A Banyoles em parlen de greixandos. Mentre amago la panxa, convençut que es refereixen a la meva massa corporal, veig que en busquen a la vora de l’estany. El terme no consta al DIEC, però l’Alcover-Moll sí que el recull, tot atorgant-li dues acepcions complementàries. D’una banda el defineix com jo em temia (“algú molt gras”), l’associa a l’espanyol gordinflón i n’ofereix un augmentatiu més feridor: greixandàs. Fot-li! Però també, en una segona accepció circumscrita a Banyoles, diu que un greixando és un “cap-gros, granota petita”, tot afegint-hi, com sol fer, la traducció a l’espanyol: renacuajo. Alguns gripaus (del gènere Bufo) fabriquen una substància al·lucinògena de gran potència anomenada bufotenina, un alcaloide derivat de la serotonina que ens pot provocar al·lucinacions durant una hora. Potser això explica que el gripau tingui tants noms: sàput, calàpet, galàput... Fins i tot el tòtil és una mena de gripau, l’anomenat gripau llevadora, i d’aquí l’expressió de ser una mica tòtila. Encara no m’he tret el greixando banyolí del cap que vaig a La Bisbal d’Empordà i em diuen que allà dels capgrossos en diuen papibous. Papibou greixando, quin gran nom per a un grup de rap!

Màrius Serra. Avui. Dijous, 23 de juny de 2011

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma