Mirar els ulls de la gent

Aquests dies, si em desperto massa d’hora i ja he acabat la son, em quedo al llit i llegeixo fragments d’El quadern gris, de Josep Pla. Trio les pàgines a l’atzar, com si hi esperés algun oracle per començar el dia. Abans-d’ahir vaig topar amb dos paràgrafs sobre la dificultat de mirar als ulls de la gent. “De la majoria dels ulls”, va escriure el jove Pla, “se n’ha esbravat tot esclat per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes, apassionants. Les mirades són dures o mòrbides o falses, però totalment arrasades. Són mirades purament mecàniques, desproveïdes de sorpresa, d’aventura, d’imponderable”.

La rastellera d’adjectius de Pla em va tornar a la memòria al cap d’unes hores. El dissabte, tots els diaris publicaven la foto de cinc dones bosnianes, de Srebenica, mentre seguien l’aparició del criminal Ratko Mladic davant el tribunal de l’Haia. Seien en un sofà i, al seu darrere, les parets estaven folrades amb les fotos dels joves morts durant el genocidi. Fa gairebé 20 anys que van perdre els seus fills i marits i demanen justícia. En les cares d’aquestes dones s’hi veia una mirada dura —no pas mòrbida, ni falsa—, arrasada pel dolor, desenganyada, però alhora s’hi endevinava una força per encarar-se finalment a l’assassí i aguantar-li la mirada.

L’aparició de Mladic a la vista oral a l’Haia va durar una hora i 40 minuts. Duia una gorra i va fer una salutació militar. Va escoltar les acusacions de genocidi i les va qualificar de “monstruoses”, quin cinisme. Durant aquests anys, mentre estava amagat, Mladic ha tingut dos infarts. Malgrat la feblesa aparent, que podria ser una tàctica de cara a la defensa, l’altre dia Mladic va provar de mantenir la mirada cruel, arrogant i freda que el va fer famós durant la guerra, com una marca de caràcter.

Tot i que ell dirà que obeïa ordres, ningú dubta que Mladic és el principal culpable del genocidi a Srebenica. Així i tot, passaran anys fins que les cinc dones i moltes altres el vegin condemnat. No pot ser que la justícia sigui tan lenta, i més quan es tracta de crims contra la humanitat. Milosevic va morir abans de ser condemnat, quan duia quatre anys de judici. Ara fa un any i mig va començar el procés contra Karadzic i de moment només s’ha tractat el setge de Sarajevo. La defensa de Mladic jugarà amb els entra-i-surts de la justícia per allargar la sentència final, però les dones de Srebenica no defalliran. Fa gairebé 20 anys que s’esperen. Duen tota la resistència a la mirada.

Jordi Puntí, El Periódico, 6 de juny del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma