Sortir del llibre per abraçar la cervesa

Mon pare m’explicava que The Times anunciava solemne l’arribada de la primavera publicant la notícia que algú havia sentit el primer cant del cucut: “A Yorkshire, al petit poble de Bosworth, el senyor Joseph Hastings ahir va sentir el cant del cucut, a dos quarts i cinc de la tarda, sense altres incidents remarcables”. Mai no he contrastat la certesa d’aquesta dada. És prou excèntrica perquè sigui veritat. A The Times publiquen –o publicaven- una secció setmanal de crítica sobre serveis religiosos de l’Església Anglicana, que envejo secretament.

Ara no. Ara sabem que el bon temps ha arribat gràcies a l’estrena de l’anunci de la Damm, com va dir a RAC1 la seva directora, Isabel Coixet. A mi, el que més m’ha fet rumiar d’aquest anunci és un moment ben fugaç. L’anunci va sobre uns estatgers, uns alumnes en pràctiques, que aprenenen els secrets de l’ofici a El Bulli. N’hi ha un que és un grapes cuinant (no s’entén com va aprovar els cursos de l’Escola d’Hostaleria, a la consellera Rigau se li ha girat feina) i que, alhora, mira de fer-se una estatgera de bon veure. Una nit el noi es pren amb dos amics unes cerveses enfront del quarto de la noia, que llegeix ajaguda al llit, bocaterrosa, amb un bolígraf a la mà. De fora estant, els nois la reclamen per traguejar els quatre junts. Ella primer refusa la invitació, però acaba cedint. Ehem, calia desacreditar la lectura d’aquesta manera tan subtil?

Per llegir cal reservar-se temps, endreçar-se el dia, donar-hi prioritat. És recomanable deixar el telèfon despenjat. Si a la que et conviden a fer una cervesa, abandones la lectura, només els més tenaços i els més solitaris haurien acabat Hem nedat a l’estany amb lluna plena. A l’anunci de l’any vinent –proposo-, algú podria llegir mentre beu una Estrella. Sé que serà difícil, cada dia més la lectura és considerada una activitat pròpia de maníacs i assassins de nens.

Enric Gomà, Ara, dilluns 6 de juny del 2011.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma