Zizek, la musa marxista

La notícia (o més aviat el rumor) va saltar aquesta setmana i es va quedar flotant al núvol de teletips fins que algú va gosar despenjar-la. Dilluns, el diari sensacionalista New York Post va publicar un article en què afirmava que la cantant Lady Gaga i el filòsof Slavoj Zizek eren «amics». L’estupor va córrer com la pólvora: ¿com era possible trobar les paraules Zizek i Gaga en una mateixa frase? La informació no sortia ni a la secció de cultura ni a la d’espectacles, sinó a la pàgina sis, la de xafarderies. De sobte, les cometes d’«amics» tenien un doble sentit i deixaven la cosa del Piqué i la Shakira en un festeig més que previsible.

Sempre cal llegir els articles fins al final, perquè la mateixa notícia ja recollia unes paraules de Zizek desmentint l’afer: «Sento moltíssim decebre-us, però tot això és fals», deia el filòsof, i recordava que l’única cosa que compartia amb Lady Gaga era el suport a una vaga d’estudiants a Londres. Sigui com sigui, el que resulta més atractiu d’aquestes falsedats és l’embolcall: al darrere hi ha la idea que, en l’star system del pensament actual, Zizek és tan famós, seguit i ben pagat com Lady Gaga. I també li tenen mania, és clar. De fet, el Post citava un bloc del mateix Zizek com a font de la notícia, però resulta que també és fals i està escrit per un col·lectiu anarquista que combat les seves idees neomarxistes. Fins i tot li atribuïen una interpretació (creïble) del vestit de carn de Lady Gaga : «Un vincle a l’imaginari opressiu del patriarcat entre la carn i el cos femení, l’animalitat i allò femení».

El més graciós, però, és que un cop publicada al New York Post la notícia es converteix en una paròdia perfecta –un fake postmodern– del periodisme del cor. Començant pel titular –«Musa marxista es fa amic de Gaga»– i continuant pel text, que oferia perles com aquesta: «Lady Gaga ha iniciat una forta amistat amb el misteriós marxista Slavoj Zizek, més conegut com el filòsof més de moda del món». O aquesta altra, en què es definia Zizek com «un teòric postmodern, barbut, de 62 anys i col·lega de Julian Assange». Pura jet-set de conspiració marxista. Tal com escrivia un comentarista de llengua viperina: «Que gelós que es deu haver posat Bernard-Henri Lévi!».

Jordi Puntí, El Periódico, 25 de juny del 2011. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma