Aixoplucs, Zombis, Catalans

Aixoplucs. Als anys cinquanta i seixanta, als Estats Units els va agafar la dèria de construir refugis nuclears a tort i a dret: només a Nova York, n'hi havia 230.000. Arreu del país, a més, es construïen refugis particulars d'una utilitat més que dubtosa: un número de la revista Popular Science del 1961 explicava que se'n podia construir un amb caixes de cervesa. A Europa, d'altra banda, el govern suís va decretar, el 1968, que cada casa nova havia de tenir un refugi nuclear incorporat. Avui en dia, però, aquests caus s'han convertit en cellers i gimnasos: tant a Suïssa com als EUA, pel que es veu, el mercat de refugis ja no és el que era.

Zombis. A Catalunya, però, hi ha senyals que està a l'alça. Com que una guerra nuclear ja sembla força improbable a Europa, les amenaces percebudes són d'una altra mena. Al bell poble de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental, per exemple, un tal Dani està construint –amb tota serietat– un búnquer que, diu, pot resistir l'atac d'uns 2.000 zombis. Porta incorporat un tros de terreny per cultivar mongetes o tomàquets i un aspersor d'amoníac per dissoldre els
ulls dels morts vivents. Per a més informació: bunkerantizombi.com.

Catalans. Hi ha una quarantena de webs i blocs que parlen de l'amenaça zombi mundial i les mesures preventives possibles, incloent-hi un escàner anti-zombi per a l'Iphone, amb el qual pots comprovar si algú és un cadàver ambulant o no (Xavier García Albiol?). A Caldes de Montbui, ahir mateix, es va fer un simulacre airsoft d'un atac zombi. Potser tot plegat és un efecte secundari de la novel·la L'any de la plaga, de Marc Pastor, en què uns catalans es veuen desbordats per zombis alhora que expliquen la seva situació fent referències a les pel·lícules i sèries que tracten el tema. Vist des de l'altra banda de la frontera, és clar, l'amenaça és una altra: a la secció d'insults al bloc d'en Dani hi ha comentaris del tipus “zombies catalanes, si te muerden aprendes catalán”. Com a resposta es podria doblar la sèrie ja mítica The Walking Dead a l'idioma de Verdaguer i esbombar-la per internet. Segur que espantaria qualsevol persona de l'Espanya monolingüe que ja no sap distingir entre la ficció i la realitat i per a la qual l'única cosa pitjor que un zombi és un que tingui la temeritat d'entreobrir els llavis podrits per grunyir “bon dia”.

Matthew Tree, Avui, 03/07/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma