Contra-rellamp?


Joaquim Ventalló va aportar una dosi massiva d’indignació a la lexicografia catalana transformant un munt de mots contundents en insults per a la traducció catalana dels àlbums de Tintin. Gràcies a Ventalló, el capità Haddock ha passat llampat a la nostra història. Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp! és ara el títol del ventall d’insults que Ventalló imaginà. Acontravent n’edita la llista completa, inclosos els insults descartats, tal com la conservà la seva filla Eulàlia Ventalló. L’edició inclou textos de Salvador Garcia-Arbós, August Rafanell i Pau Vinyes que contextualitzen d’una manera esplèndida un llistat sorprenent i heteròclit, que comença molt a prop del nom de l’editorial (A prendre vent) i acaba amb un sonor xitxarel·lo escarransit. Una lectura en veu alta de la llista insultívola demostra que Ventalló té molt en compte la fonètica. Nyèbits de catracòlics del mal rellamp!!! va prenent gruix mentre ho sentim. Aquest és el gran secret de l’alquímia ventallosca: que els mots semblin gruixuts. És així, justament, com prenen gruix: esgarrapacristos, miriàpode, sòmines de l’estratosfera, centrosimètric, mastegatatxes, tastapellofes, necròfag... Bon estiu. 

Avui. Dijous, 14 de juliol de 2011

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma