dijous, 21 de juliol de 2011

Dispareu al crucigramista


Abans de sortir publicat, l'últim exemplar del setmanari britànic News of the World va ser escrutat amb lupa de corrector per dos periodistes de confiança de la directora Rebekah Brooks. Què hi buscaven? Pulles contra la direcció. Com que la plantilla queda a l'atur per les habilitats espiadores de Brooks i altres primers espases de l'imperi Murdoch, la directora temia que algun redactor ressentit li colés una revenja en forma de missatge ocult amb aquell esperit que en castellà relaciona convents i excrements. Ja ho veuen, Malpensa no és només el nom d'un aeroport italià, i si et dediques a punxar telèfons per aconseguir exclusives, el més probable és que (mal)pensis que al teu voltant tothom es dedica a encriptar missatges crítics. Amb la seva mañfiança la mà dreta de Murdoch demostrava tenir un bon coneixement de la tradició periodística britànica. Per exemple, el dia de Reis de 2001 el Daily Express va publicar un article breu sobre l'agricultura lliure de productes químics de només catorze insípides frases. El signava Stephen Pollard i era la seva última col·laboració al diari que tot just acabava de comprar l'empresari Richard Desmond. Pollard se n'anava al The Times i va voler deixar un missatge de comiat. L'endemà mateix The Independent mostrava que les catorze inicials de les catorze frases de l'articlet formaven en acròstic una frase inequívoca que no caldrà traduir: “Fuck you Desmond”. La directora de l'època (que es deia, ni més ni menys que Rosie Boycott!), se'n va rentar les mans (tampoc no va durar gaire amb Desmond) i Pollard es va donar el gran gust de meravellar-se per la casualitat: “és curiós quines coses poden passar quan pitges les tecles d'una manera determinada”, va escriure. Amb precedents com aquests, és lògic que Brooks anés amb peus de plom. Ja m'imagino els seus dos lleials col·laboradors revisant del dret i del revés totes les inicials de totes les frases de tots els articles d'aquest històric últim exemplar de News of the World

I val a dir que la seva pentinada va ser conscienciosa fins a la pàgina 47, la dels mots encreuats en doble versió: fàcil (quickie) i difícil (cryptic). A les verticals del fàcil sortia un brook (rierol) que els hauria pogut alertar. Sense ser del tot explícites, moltes definicions poden aplicar-se al conflicte de les escoltes telefòniques que ha provocat el tancament del setmanari dirigit per Brooks: stink (pudor), catastrophe (catàstrofe), criminal enterprise (empresa criminal), mix in prison (barrejar-se a la presó), will fear new security measure (tindran por de la nova mesura de seguretat), string of recordings (cadena d'enregistraments) o woman stares wildly at calamity (dona que mira la desgràcia d'una manera salvatge). I també algunes de les solucions fan ferum de revenja: deplored (deplorada), stench (ferum), disaster (desastre), menace (amenaça), desist (cessar), tart (pastís o bagassa)... És evident que, llegides amb ulleres injurioses, tantes paraules negatives no poden ser una casualitat, però les combinacions de les graelles són fruit de l'atzar. Glups. Sento un petit atac de pànic i reviso els mots encreuats que estic avançant per fer vacances a l'agost, a la recerca de paraules habituals a les graelles amb les quals caldrà anar amb molt de compte, no fos cas que algú intentés treure conclusions precipitades. Deprés del cas dels mots encreuats del News of the World, a veure qui és el guapo que posa el nom del seu director a la graella, ara. Què faig a partir d'ara quan em surtin paraules tan freqüents als meus mots encreuats com antic, juliana, barbeta, magí o camps?

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 14 de juliol de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir