divendres, 8 de juliol de 2011

El Catarellès i la carta de Catarella

En aquest article del 13 de gener de 2005 trobareu les bases teòriques del Catarellès, un idiolecte del sicilià basat en el pleonasme, els falsos derivats i la nyapologia que només els Recatalans, conciutadans de Joan Pich i Pon i Joan Clos, podem entendre en tota la seva magnitud.

I aquí sota teniu la carta que ahir ens va enviar l'aimat agent Catarella:



Estimbats amics i llectors,
El cominsari no ha pogut venir. Li hauria agradat, però el senyor enn comandant li ha encarcarat una feina urgentíssima d’urgent, i ja sabeu, com a bons actors  d’en Caramelli que sou, que al senyor en comandant no se li diu mai ni que sí ni que no. En Mimí va dir “mi, mi!”, vull dir que va dir que ja vindria ell, si feia falta (i jo no sé per quin sou de set ho va dir, si feia falta, perquè si falta és que no hi és, no sé si m’entenc), però el menstre Montalbano va contextualitzar que nanai de ni parlar-ne, que lo que ell volia, i quan deia ell es referia no a la seva persona d’ell mateix en tercera sinó a la primera d’en Mimí en primerenca, que és ell en qüestió... Doncs que el que volia era guillar amb l’editriu de can Seixanta (dos), i si no doncs amb la traductriu que ho passa tot del sicilià al catalià, però que ja s’ho podia treure del pap, perquè a més la traductriu és un traductu-tio, pelut i a punt de casar, o sigui que no es podia casar més.
Total, que al final de l’acabament he dicidit de venir jo personalment en persona, que a més sóc l’únic de tota la cominsaria que sabia veritablement del cert on para Barcelona i el bar de l’Òdrom, a portar-vos el massatge del senyor Caramelli, que és massa vell i atritonat per anar pel món i els encontorns, i a sobre fuma i vinga tossar i estosseguir que si no vegila quansevol dia se n’anirà al conyet… ui, perdó, volia dir… Bueno, tant sigual, que diu que digui que l’enhorabona pels 25 ells, o sigui pels 25 caramells de llibres, però que ell ja en porta 50 o sigui que si no correu us guanyarà.
I parlant de Correu, sort de fortuna que aquests tres exemples exemplificats i autofotografiats [els ensenya], que seran per prèmit no els va agafar el cominsari que deseguinda sofà seu... sofà... seu... tot. I és per això que aquest paper del que jo ara llegeixo personalment en persona aquestes expressions ambsense aturador no s’ha volgut separar ni un moment de rellotge dels tres llibres de prèmit que aquests de can seixanta-nou repartirant tot seguit entre els noranta-sis recatalans que han vingut a veure el Caramelli i s’hauran de conformar amb les meves caramelles.

Firmat: agent Cantarella


P.D. 1: Visca l’informatisme!, que si no hagués fet el concurset, ara rai que pla que nanai.

Refirmat: agent Cantarella, que torno a ser jo de mi mateix en primera persona

P.D. 2: Alerta i compte amb el tradictor, que per mi que s’inventa coses que jo no parlo així ni molt més.

Reafirmat:
Pau Vidal i Màrius Serra. 
Festa dels 25 títols de Camilleri al Bar Velòdrom
Dijous, 7 de juliol de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir