divendres, 29 de juliol de 2011

La gosadia de Panenka

Demà les seleccions de futbol d’Uruguai i Paraguai jugaran la final de la Copa Amèrica. Serà això que els  periodistes en diuen «una final inèdita». Al principi tots apostàvem que el campió estaria entre les eternes Argentina i Brasil, però també el futbol ens subjecta perquè precisament no és com l’esperàvem. Aquest element imprevisible, quan es barreja amb la memòria del joc i les nostres ganes de mitificar-lo a través de jugadors i equips, converteix el futbol en un assumpte molt literari. Això és el que fa Panenka, una nova i excel·lent revista de periodisme futbolístic que es compra a través d’internet (www.panenka.org).

Panenka és un títol molt encertat perquè reflecteix una actitud davant del futbol. Era la final de l’Eurocopa entre Alemanya i Txecoslovàquia, de l’any 1976. El txec Panenka havia de xutar el penal decisiu. Ho va fer pel centre, de forma mansa i arriscada, però va ser gol i Panenka va passar a la història de l’esport per aquella acció tan creativa com suïcida. Un penal dadà. Després Panenka no va guanyar mai més res. Aquestes històries marginals, els equips amb malastrugança, els futbolistes anecdòtics, rodamons o rebels atrauen els periodistes que escriuen a la revista Panenka. Tal com diuen ells mateixos en el seu manifest: «Ens apassiona la capacitat del futbol per transportar-nos a altres països i a altres èpoques».

La curiositat futbolística es percep i agraeix en aquest número zero de la publicació, molt acurat en el disseny. En el seu ampli contingut podem llegir entrevistes amb el mateix Panenka (quin bigoti), Materazzi o Marc Crosas. També hi ha articles sobre el Cosmos de Nova York, les revelacions de Wikileaks i el futbol als països àrabs, i fins i tot un preciós reportatge fotogràfic sobre els camps de futbol argentins. Potser hi sobra alguna broma
sobre els pentinats dels jugadors, molt infantil, però s’agraeix la mirada sentimental i apassionada que recorre la majoria d’articles. ¡Llarga vida a Panenka i el seu atreviment!

Jordi Puntí, El Periódico, 23 de juliol del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir