Lectures prescrites

Penguin Books fa un experiment que hauria d'interessar els nostres editors literaris més inquiets. Serà l'enèsim intent d'innovar en el llançament d'una novel·la, però ha despertat l'interès de molts analistes del món editorial. Els editors consideren que els diaris, immersos en les seves crisis d’índole diversa, cada cop donen menys espai a les ressenyes de llibres, de manera que volen trobar vies alternatives d’arribar al públic lector. Per fer-ho, han triat Gods Without Me, l'última novel·la de l'escriptor britànic d'origen caixmir Hari Kunzru, un autor traduït a vint llengües. Aquesta és la cinquena obra de Kunzru, que va començar a publicar a la revista Wired UK i potser per això centra molts dels seus relats, propers a la ciència ficció, en el món digital. Fa uns anys Alfaguara va traduir al castellà la novel·la Transmission amb el títol Leila.exe. A Penguin deuen haver considerat que el seu perfil és idoni per fer-lo servir de conillet d'índies i vet aquí que ara mateix molts editors de tot el món estan pendents del resultat d'aquest experiment promocional. La novel·la no arribarà a les llibreries britàniques fins al dia 4 d'agost, però des de la setmana passada Penguin ha posat en marxa una campanya per buscar lectors influents que puguin recomanar-la als seus cercles d'amistats a través de les xarxes socials.
Per posar fil a l'agulla, l'editorial del pingüí s'ha associat amb PeerIndex, una empresa que dissenya   algoritmes per identificar els personatges influents en els temes més diversos a través de paràmetres mesurables a les xarxes socials. A Twitter, per exemple, el grau d'influència es calcula aritmèticament a còpia de seguidors, @mencions i retuits. En el cas de la novel·la de Kunzru, atenent la seva temàtica, els temes analitzats per PeerIndex són vuit: filosofia, ciència, política, música, activisme, Índia, Amèrica i ciència ficció. Els lectors triats a través d'aquesta metodologia reben la invitació de visitar una pàgina web i allà els ofereixen un exemplar gratuït del llibre, amb la possibilitat induïda de recomanar-lo a amics, coneguts i saludats. El mateix Kunzru ha declarat que “la recomanació literària d'un amic en qui confio és per a mi molt més important que qualsevol campanya de premsa”. La nota de premsa, ehem, en la qual llegeixo aquestes declaracions també n'inclou unes altres: “Crec que els periodistes professionals (per més bons que siguin) no han de ser els únics conductes a través dels quals jo tingui notícia de llibres o de qualsevol altra cosa”. Més enllà de recomanar Kunzru que de tant en tant visiti llocs anomenats llibreries o biblioteques, no puc estar-hi més d'acord. Però em sembla una mica sopadallesc que ara presentin la recomanació literària entre amics com una gran novetat. Si miro els prestatges de la meva biblioteca veig molts llibres que vaig llegir perquè me'ls va recomanar algun amic, conegut o saludat no periodista, ni que fos de passada. Potser algú hauria d'avisar alguns gurus de la comunicació que les xarxes socials existeixen des que existeix la societat.

La iniciativa de Penguin només innova en el mètode de detecció d'aquests prescriptors influents que els han de fer la feina de promoció que abans confiaven als mitjans de comunicació. Serà interessant conèixer la conclusió a la qual arriben. De moment, hi veig dos punts febles. El primer, que pretenen decidir si és un bon mètode o no amb uns resultats obtinguts en poques setmanes i amb un sol llibre. El segon és que, malgrat la seva gran professió de fe digital, només distribueixen la novel·la en versió impresa. 

Màrius Serra. La Vanguardia, dimarts 19 de juliol de 2011

Comentaris

  1. Molt interessant!...A mi, em passa el mateix amb les prestatgeries de casa, la majoria són llibres recomanats per amics i amigues...i que duri!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma