Pallussos nacionals

Després d’examinar l’informe Televisió i Societat a Catalunya (Primer semestre del 2011), pressento que s’estan perdent els esquetxos humorístics de Little Britain, que en català s’hauria de titular Petita Bretanya, de la cadena 3XL. Una vegada més no s’han dignat a adaptar el títol. Això és com The Wire: gairebé tots els espectadors que conec han mirat Bajo escucha (el títol de la versió espanyola de The Wire) però sempre que citen la sèrie diuen The Wire. Queda més enrotllat. Com Lost, es veu que Perdidos o Perduts no s’entén prou bé: algú podria creure que s’al·ludeix a l’Oficina d’Objectes Perduts. Fa unes dècades es va muntar un concurs per trobar el títol en català de Some Like it Hot, que a Espanya es va titular Con faldas y a la loco i a l’Argentina i Mèxic, Una Eva i dos Adanes. Va guanyar el títol Ningú no és perfecte. Quina pèrdua de temps més miserable: en català l’haurien pogut titular Some Like it Hot i a tothom li hauria semblat fantàstic.

Com he dit, són uns esquetxos humorístics excepcionalment corrosius sobre la societat britànica. No deixen pedre sobre pedra, és emocionant tot aquell allau de vulgaritat, estupidesa i cursileria present a totes les classes socials britàniques. Aquí ens burlem dels polítics: són uns caps d’esquila molt agraïts, ells mateixos aporten gags sensacionals, crec que forma part del seu sou com a diputats o consellers. Però no està clar que ens agradés burlar-nos de nosaltres mateixos, dels pallussos d’aquí: els independentistes tanoques, els paquistanesos antipàtics, els indignats pollosos, els carteristes magribins, els empleats del Memorial Democràtic, els espectadors de Telecinco, els lectors de La Vanguardia. Fins i tot la junta d’Òmnium Cultural quedaria una mica més flamenca.

Enric Gomà, Ara, dilluns 18 de juliol del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma