dilluns, 29 d’agost de 2011

Divagació dominical

Ahir al matí volia veure què passava als Estats Units amb l’huracà Irene i vaig fer zàping per les cadenes d’informació per satèl·lit: CNN, Fox, BBC, NBC... A totes hi sortien periodistes amb un impermeable cridaner, informant sota la pluja i el vent intensos, explicant que l’huracà s’acostava a Nova York. Tot seguit vèiem imatges dels carrers deserts, de les destrosses que l’ Irene ja havia fet en altres estats. A la cadena Fox, bastió patriòtic dels republicans, forçaven més el dramatisme, com si l’huracà també fos culpa d’ Obama. Davant un mapa, una noia del temps repetia la consigna de quedar-se a casa. Aleshores la locutora li va preguntar: “¿I la gent que vulgui anar a missa? ¿Pot sortir?”. La meteoròloga es va quedar muda.

Al moment vaig pensar en Michele Bachmann. Al seu estat, Minnesota, no patien per l’huracà i segur que havia anat a missa a resar pel seu país. ¿Que qui és Michele Bachmann ? Doncs la representant republicana, cofundadora del Tea Party, que té molts números per enfrontar-se a Obama en les pròximes eleccions. Oblideu-vos de Sarah Palin. Aquesta dona passeja la seva ignorància encara amb més convenciment, i defensa una política basada en les ensenyances de la Bíblia i en contra de l’humanisme renaixentista, la Il·lustració, l’avortament i Darwin. Tot d’una tacada. «La teoria de l’evolució encara no ha sigut provada», diu des del seu fonamentalisme cristià, i es queda tan ampla.

¿Qui podria ser l’equivalent de Michele Bachmann a Espanya?, vaig dir-me després. Les ideologies viatgen malament... No és el mateix ser dels verds a Alemanya que a Grècia, ni els conservadors funcionen igual a Itàlia que a la Gran Bretanya. La prova n’és el Parlament Europeu, on el puzle de les ideologies s’encaixa amb calçador. És impossible, doncs, trobar un símil per a Michele Bachmann ... Però calla, no sé què m’hi jugo que un dia, sí, aviat, escoltarem com Esperanza Aguirre en fa una lloança. Al cap i a la fi les ha escollit el mateix Déu.

Jordi Puntí, El Periódico, 29 d’agost del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir