dilluns, 1 d’agost de 2011

És car perquè pagues la marca

Ara fa unes quantes setmanes, la història de la falsificació va viure un episodi extraordinari que va fer la volta al món. A la ciutat de Kunming, a la Xina, s’hi van descobrir tres botigues falses de la cadena informàtica Apple. Els iPhones i els ordinadors Mac que s’hi venien eren imitacions, esclar, així com el mobiliari de la botiga, la il·luminació o els uniformes que portaven els venedors, els quals, per fer-ho encara més autèntic, no sabien que tot era fals. Només els va delatar un petit gran error: a la façana, sota la poma mossegada de la marca que tothom identifica, hi van afegir dues paraules que habitualment no hi són: Apple Store. La pífia vindria a ser com falsificar un bitllet de 50 euros, cuidant tots els detalls microscòpics del dibuix, i a l’hora d’imprimir-lo posar-hi 55 euros.

Pocs dies després la policia va tancar aquestes botigues, però era únicament un gest per a la galeria: el negoci de les falsificacions mou milers de milions a la Xina i les autoritats estan acostumades a fer l’orni. Jo mateix ho vaig poder comprovar durant un viatge a Xangai. Al centre de la ciutat hi ha un gran basar que està dedicat només a les imitacions. Aquest basar té tres nivells: a peu de carrer hi ha falsificacions barates que són gairebé una broma, com les vambes Mike o els rellotges Bolex. Dins el mercat ja hi ha imitacions de qualitat de bosses, colònies, polos, bolígrafs, mòbils, sabatilles, tot el que vulgueu i de marca. Hi ha encara un tercer nivell, en unes cambres secretes que queden amagades, on les imitacions són cares i fetes amb tanta cura que fins i tot la bossa, l’embolcall i la factura estan falsificades perquè tot sembli de debò.

Ara, amb les botigues de la cadena informàtica Apple, s’ha arribat a un quart nivell: s’imita fins i tot l’entorn perquè el client pugui disfrutar també de la sensació elitista, de l’estat d’ànim del que gasta diners. ¿Què vindrà després? ¿Sabran falsificar un carrer sencer, com ara la plaça Vendôme de París o la Cinquena avinguda de Nova York amb el seu Tiffany’s? De mà d’obra no els en falta.

Jordi Puntí, El Periódico, 1 d’agost del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir