dimarts, 2 d’agost de 2011

Mau, Mau, Pau

Mau. Poc abans que un psicòpata nòrdic matés uns 75 noruecs amb vista a crear una Europa blanca i cristiana, va sortir una petita notícia que, potser inevitablement, ha passat força desapercebuda. És aquesta: quatre antics rebels dels Mau Mau kenyans tenen llum verd per demandar el govern britànic per les atrocitats que va cometre al seu país als anys cinquanta.

Mau. El 1948, uns 30.000 terratinents anglesos van expropiar 32.000 km² del millor terreny agrícola de Kenya i en van traslladar els 1.250.000 habitants originals, majoritàriament de l'ètnia kikuiu, a unes reserves reduïdes (5.200 km²). El 1951, uns grups armats de kikuius, anomenats Mau Mau, es van rebel·lar contra el govern colonial. Tot seguit els britànics van muntar uns “camps de filtratge”, pels quals van fer passar uns 150.000 kenyans; entre els mètodes d'interrogació hi havia descàrregues elèctriques, foc i cremades amb cigarrets; ampolles trencades, serps i navalles van ser inserides als rectes i vagines dels detinguts, i les execucions extrajudicials –a boca de canó– hi eren freqüents. Els detinguts sospitosos de pertànyer als Mau Mau van ser penjats o bé enviats a uns camps de treball, en els quals molts van morir de malnutrició, de tuberculosi o de les pallisses, que hi eren rutinàries.

Pau. En acabada la guerra, el 1959, es va calcular que els Mau Mau havien matat 200 soldats britànics, 32 colons blancs i 1.800 africans lleials als britànics (sense incloure-hi un sergent sàdic anomenat Idi Amin), i els anglesos, uns 50.000 kenyans. La rebel·lió va tenir ressò mundial (fins hi havia un grup d'antifranquistes catalans dits els Mau-Mau). Ara bé, per raons diguem-ne cosmètiques, les noves autoritats de la Kenya independent van minimitzar
el paper dels rebels en la lluita anticolonial (a la novel·la autobiogràfica La pàtria aliena, de M.G. Vassanji, hi ha una descripció magnífica d'uns veterans Mau Mau que es manifesten per aconseguir una micade reconeixement oficial). Avui, quatre Mau Mau octogenaris ens han recordat que fa mig segle sí que eren prou importants perquè l'imperi britànic hagués de construir tot un gulag tropical per eliminar-los. L'avi de Barack Obama, per cert, va haver-hi de passar sis mesos. Potser és per això que, fa dos anys, el president dels EUA va fer treure un bust de Winston Churchill de la Casa Blanca i el va tornar a Londres...

Matthew Tree, El Punt Avui, 31/07/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir