Tu pots, Julieta

A El matí de Catalunya Ràdio a l’estiu, en una entrevista de Francesc Soler a la cantant mexicana Julieta Venegas, la noia comenta que acaba de tenir una criatura. Des d’aquí li dono la més sincera enhorabona.

Venegas canta i toca l’acordeó, cosa que d’entrada me la fa molt propera, perquè em recorda una de les meves cantants preferides, María Jesús Grados, més coneguda com María Jesús y su acordeón, que vostès només deuen conèixer per un tema quan compta en el seu haver 38 elapés, amb grans èxits d’ahir, d’avui i de sempre. María Jesús –com li diem els seus admiradors, ella és una dona senzilla i no ens ho retreu- ara és regidora de l’àrea de Tercera Edat, Dona i Urbanitzacions pel Partit Popular a la Nucia, un poble a tocar de Benidorm, on cada dia actua a la cafeteria Arenas (ho anoto aquí per si algú s’hi anima). A Venegas, com a María Jesús, també li preocupa la situació de la dona i per això és Ambaixadora Cultural de Bona Voluntat pel Consell de Ministres de la Dona de Centreamèrica. Sort que és de bona voluntat, amb mala voluntat no sabem de què seria capaç.

El periodista li pregunta com s’adapta una cantant d’èxit als deures de la maternitat i ella respon: “Doncs igual que qualsevol, més que res t’ho normalitza tot d’alguna manera, per a mi tot es fa molt més, saps?, com tocant de peus a terra tota l’estona, sempre ha sigut així i ara m’ho fa més encara, perquè no et pots fer la interessant mentre canvies bolquers”. I riu. Entre tots l’hauríem d’animar, aquesta noia. Després d’escoltar l’entrevista, penso que per a ella canviar bolquers no ha de suposar cap entrebanc seriós. Es podria fer la interessant –gràcies a la seva espontaneïtat enganxifosa que pretén passar per natural- en una evacuació per fuita nuclear.

Enric Gomà, Ara, 27 de juliol del 2011.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma