dijous, 1 de setembre de 2011

Circumcisió laica

Llegeixo una notícia que em referma la idea que vivim temps de gran confusió. El govern de Zimbabue ha decretat que tots els ministres mascles del gabinet seran circumcidats per donar exemple en la lluita contra el sida, un dels principals problemes sanitaris de l'Àfrica. A Zimbabue una de cada set persones és seropositiva. En general, la població africana és poc constant en el seguiment de les mesures profilàctiques associades a la seva vida sexual. Com que alguns estudis mèdics estableixen que la circumcisió pot reduir el nombre de contagis de VIH fins a un seixanta per cent, el govern zimbabuès ha engegat una campanya per circumcidar tots els homes. En els últims tres mesos uns trenta mil zimbabuesos s'han acomiadat del seu prepuci, però l'objectiu de la campanya és eliminar un milió dos-cent mil prepucis més abans del 2015. És per això que, “per donar exemple”, el govern ha anunciat que tots els membres (virils) del gabinet ministerial seran degudament circumcidats. La persona encarregada d'anunciar la notícia a la població va ser Thokozani Khupe, número dos del Govern i exempta de la mesura per raons de gènere. La viceprimer ministra Khupe va declarar que “els líders hem de donar exemple” amb un somriure als llavis i, segons el Sunday Mail d'Harare, va admetre que quan els va comunicar la mesura molts dels seus companys de gabinet es pensaven que era una broma. 
 
La circumcisió massiva per raons higièniques trenca un monopoli religiós en un àmbit identitari que, no per privat, ens era pas desconegut. Fins ara, només els operats de fimosi havíem introduït un cert grau de laïcitat en aquest camp tan sensible de la identitat masculina, però majoritàriament els homes circumcisos ho eren per raons religioses, també a l'Àfrica negra. La mesura profilàctica del govern zimbauès, susceptible de ser imitada per altres governs africans, destruirà un altre lloc comú forjat a còpia de segles d'antisemitisme. En un monòleg excel·lent sobre els dolents de Shakespeare, l'actor britànic Steven Berkoff explica d'una manera molt gràfica l'estilització que pateix Shylock, el personatge jueu d'El mercader de Venècia, segons l'època en la qual es munta la funció. Quan en 1656 Cromwell permet el retorn dels jueus a Anglaterra (de la qual havien estat expulsats per Eduard II en 1290), l'aspecte agrest de Shylock comença a suavitzar-se als muntatges teatrals i el seu nas grotesc s'empetiteix. Quan, ja en ple segle XX, sir Laurence Olivier fa de Shylock s'inspira en els Rothschild i, en comptes d'un usurer llardós, apareix a escena elegantment vestit, com un banquer jueu del XIX. Segons Berkoff, Olivier pretén completar el personatge amb una lleugera pròtesi nasal feta amb massilla però el director, Jonathan Miller, li diu: “Larry, em fa l'efecte que no hauries de portar aquest nas... Et fa semblar massa jueu”. 

Si la cirurgia estètica ja ha desbaratat les connexions religioses dels nassos, la circumcisió laica potser desbaratarà prejudicis com els que, el passat juny, va exhibir Russell Crowe quan va muntar un sidral de por a Twitter sobre la circumcisió amb tuits com ara: “La circumcisió és bàrbara i estúpida. És que Déu necessita que li donis el teu prepuci? Els bebès ja són perfectes!”. I després, quan els defensors de la circumcisió van apel·lar a la higiene: “Higiènic? Llavors per què no us cosiu el cul?”. Al final, l'actor australià es va disculpar i eliminà els missatges una mica a contracor. Probablement tan a contracor com els ministres zimbauesos deixaran que els eliminin el prepuci.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 1 de setembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir