Esforç titànic

De tant en tant, rebo notes de premsa inquietants que em fan reflexionar sobre el futur del periodisme. N'hi ha de tots els àmbits informatius (esportiu, cultural, econòmic, polític, social, científic, institucional...) i sempre pretenen capturar la meva atenció en el seu benefici, com és natural. Però hi ha vegades que resulta una mica difícil capir l'abast exacte del seu benefici. És el cas de les notes que, de tard en tard, envia la Fundación Titanic per comunicar alguna notícia relativa al naufragi més famós de la història (abans de Zapatero). La titànica murga va començar l'abril de 2010, a dos anys vista del centenari de la topada del transatlàntic amb el refotut iceberg, per comunicar que Barcelona havia estat la ciutat elegida per celebrar els actes centrals del centenari. Després d'aquella entrada desconcertant, sobretot en un context en el que tan aviat es parlava de fer uns Jocs Olímpics d'hivern com de remodelar la Diagonal, els titànics han seguit emetent notícies relatives al vaixell d'una manera esporàdica. Però, ara que la data del 14 d'abril de 2012 s'acosta, sembla que n'intensifiquen la freqüència.
 
L'última que he rebut informa que han localitzat a Santander una “supervivent” del Titanic (les cometes són seves). Un titular d'impacte, certament, sobretot si tenim en compte que el naufragi es va produir fa 99 anys. Després, la lletra menuda ja s'encarrega de desfer el camí que va del llenguatge figurat al literal. La “supervivent” en qüestió, una dona càntabra anomenada Isabel García, farà cent anys el proper 15 d'abril. És a dir, que va néixer el 15 d'abril de 1912, i aquí els deixo amb una mostra de titànica creativitat entre cometes i en cursiva, tot alhora: “fecha en la que los supervivientes del Titanic volvieron a nacer”. Ah. Més avall expliquen que la Fundación Titanic intenta localitzar arreu del món persones que van néixer el dia del naufragi, amb aquesta giragonsa retòrica que els porta a associar-los als 705 supervivients del Titanic que van tornar a néixer la nit del 14 al 15 d'abril de 1912. La senyora càntabra que va néixer (per primera vegada) aquell dia resideix a Santander i és ja la tercera “supervivent” que localitzen, després de les senyores Carolina Monforte (Zamora) i Petra Machado (Veneçuela). La intenció dels organitzadors és reunir-les en una mateixa taula la nit del 14 d'abril de 2012 com a invitades d'honor del sopar commemoratiu del naufragi que van convocar ja fa un any i mig. Se'ns diu, també, que el menú d'aital commemoració serà una rèplica del que es va servir durant l'”últim sopar” (les cometes aquí són meves) a bord del Titanic, just abans que l'iceberg els esguerrés la travessia. Segur que serà un sopar de gala ple de batalletes al qual els organitzadors farien bé de convidar al titànic “supervivent” senyor Marcel·lí de la troupe del Versió RAC1 d'en Clapés, però trobo que anunciar la presència de tres senyores centenàries amb set mesos d'antelació és, com a mínim, agosarat.
La incertesa biològica que acompanya aquest sopar de nàufrags s'estén a la resta d'esdeveniments que ens separen del proper abril. D'aquí dos mesos i mig, el 19 de novembre, farà 9 anys d'un altre naufragi sonat: el del Prestige a la costa gallega. L'endemà, el ministre que en aquells moments va popularitzar la plastilina aspirarà amb moltes possibilitats d'èxit a assolir la presidència del govern espanyol en un data que no podrà defugir un cert grau de redundància històrica: el 20-N. Com tampoc no podrà fer-ho el sopar del Titanic, atès que el 14 d'abril es commemorarà la proclamació, a Èibar, de la Segona República. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 6 de setembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma