L'escola del futur

La resposta de Mariano Rajoy a la sorollosa polèmica provocada per la interlocutòria sobre la immersió lingüística és impecable. El líder del PP fa servir un llenguatge clar i entenedor, en establir una premissa única: “el que és normal al carrer ho ha de ser a l'educació”. Rajoy només demana que totes les parts del conflicte facin un esforç per traslladar aquesta normalitat a les aules. Em fascina que, per fi, un polític amb possibilitats reals d'exercir el poder faci un esforç de claredat i síntesi. Reconec que no acostumo a coincidir gaire amb les seves opinions, però avui he d'admetre que m'ha fet obrir els ulls. Per dir-ho en la seva llengua, tiene toda la razón del mundo
 
Ja n'hi ha prou de voler posar límits a la realitat amb l'excusa de l'educació: “el que és normal al carrer ho ha de ser a l'educació”. Centrem-nos en els adolescents que aquesta setmana han trencat dotze setmanes d'abstinència educativa. Analitzem l'assignatura d'Educació Física, per exemple. Observem un grup de sis companyes de 4rt d'ESO i intentem establir què és normal per a elles en aquest àmbit del coneixement. Resulta que, extraescolarment, dues juguen a vòlei, una fa patinatge artístic, una altra natació i les altres dues només caminen de casa al metro i del metro a l'escola. El seu centre educatiu no té ni piscina ni pista de patinatge, i al poliesportiu només hi ha cistelles de bàsquet. M'informo sobre quina mena d'activitats els ofereix l'escola i esbrino que un dels procediments per avaluar-les és un Test de Resistència Cardiorespiratòria anomenat Course-Navette. Es tracta de córrer una distància, descansar, tornar-la a córrer, descansar una mica menys d’estona, tornar a la càrrega i reposar, cada cop amb menys temps de recuperació, i així successivament fins que la veu del professor o les cames de l'alumna diuen prou. Recorda una mica el famós mètode Estivill per fer dormir els nadons, però amb més esbufecs i corredisses,. He d'admetre que això no ho he vist fer mai al carrer, jo, i mira que m'hi fixo. Al carrer la gent salta, balla, juga a pilota, es fa la traveta, corre, sobretot si el persegueixen, i fa altres activitats físiques que ara no venen a tomb, però això de la Course-Navette no ho he vist en ma vida. És intolerable. Caldrà eliminar-ho del disseny curricular. 

Centrem-nos ara en les meves assignatures preferides: llengües i literatura. No voldria introduir cap (altre) motiu de discòrdia, però posats a reproduir a l'escola allò que al carrer és normal no em puc estar de constatar que pels carrers de les viles catalanes no només es parla català i castellà, sinó molts altres idiomes, igualment dignes de ser estudiats. I, per cert, se sent poc anglès. Caldrà introduir-hi desenes de llengües (maternes), reduir dràsticament les hores d'anglès, augmentar les de castellà, sí, sobretot en les diverses variants iberoamericanes, seseo inclòs, mi amol, i adaptar les classes de català a la fonètica, sintaxi i lèxic del català indescriptible que ara es parla al carrer. Pel que fa a les assignatures de literatura, caldrà canviar-les per assignatures de televisió, ràdio, internet i xarxes socials. Què és normal, avui, al carrer? Llegir? No pas. Les matemàtiques d'ESO s'haurien de limitar als sudokus. Ningú no fa arrels quadrades ni equacions, al carrer. Per què hem d'obligar les nostres pobres criatures a aprendre'n? Mariano Rajoy l'encerta de ple i ens dóna pistes sobre l'abast del seu model educatiu. Per fi algú amb les idees clares proposa una reforma a fons. El carrer a l'escola (i tots els del'escola al carrer). La reforma definitiva. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 15 de setembre de 2011 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma