Mort, Flames, Pillatge

Mort. Dissabte passat vaig anar a Londres i vaig trobar la ciutat en flames. Com que no era la primera vegada, em vaig fer la pregunta (òbvia per als qui recordem els disturbis al barri de Brixton fa 25 anys): a quina persona de pell fosca ha disparat la policia, aquest cop? Es tractava d'un tal Mark Duggan, de 29 anys. Tal com va passar en els casos de Cherry Groce, mare de sis fills (paralitzada per una bala policíaca el 1985), de John Shorthouse, de cinc anys (mort per la policia, també al 1985), o bé de Jean Charles de Menezes (executat extrajudicialment al metro de Londres, el 2005), la policia va oferir diverses explicacions contradictòries, fins que, al final, van demanar disculpes a la família de Duggan per tanta prevaricació. Massa tard.

Flames. Unes barreges violentes de protesta i pillatge havien començat el mateix dissabte a Tottenham (el barri de Duggan) i es van estendre de seguida cap al sud i l'est. Tres ciutats més –Bristol, Birmingham i Liverpool– s'hi van anar afegint cap al final del cap de setmana. La nit del dia 8, els presentadors dels canals de notícies no sabien on mirar; cada dos o tres minuts rebien avisos de nou brots de violència: cotxes cremats, edificis incendiats, policies atacats, centenars de joves corrent pels carrers a l'aguait d'alguna botiga encara no saquejada.

Pillatge. Alguns dels participants van afirmar davant les càmeres que eren al carrer per protestar contra la policia, incapaç, pel que es veu, de desempallegar-se del seu racisme habitual, que ha format part de l'esperit del cos des dels anys cinquanta (un documental de Channel 4 fet amb una càmera oculta a principis d'aquest segle ho va demostrar prou bé). Però aquest racisme és només una de les causes de l'onada de violència recent: hi ha, per exemple, tot de bandes de delinqüents ben organitzades que se n'han aprofitat, del caos, per raons diguem-ne comercials; i sobretot, hi ha la pitjor crisi econòmica dels últims noranta anys. Quan els residents de Brixton van calar foc a aquest barri marginat del sud de Londres el 1981, tot seguit el govern hi va abocar diners per fer-hi més escoles, hospitals, centres culturals i poliesportius. Ara no hi ha cap diner per abocar enlloc. L'única cosa que es pot fer, potser, és demanar a la policia que deixin de cosir civils a trets en unes circumstàncies gens clares. Sispli.

Matthew Tree, El Punt Avui, 14/08/2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma