Palíndroms detonants

Aquest dissabte a la Biblioteca Central d'Igualada es va celebrar un acte singular: la inauguració del primer fons palindròmic que acull una institució. Es tracta de la vasta col·lecció de paraules i frases capicues en desenes de llengües que va recopilar durant dècades l'enyorat Ramon Giné, fill de Sarral i instal·lat a Vilallonga del Camp. Giné va transformar al Camp de Tarragona en la capital mundial de la palindromologia i seu del Club Palindròmic Internacional (CPI). Durant anys vaig assistir a les seves excepcionals calçotades palindròmiques amb un estol d'addictes a la simetria encapçalats pels dirigents del CPI Josep Maria Albaigès i Jesús Lladó. El fons Giné també conté paraules pentavocàliques i altres facècies verbívores divulgades a través del butlletí del CPI Semagames. Fa goig veure tot aquest material arxivat com sant Benet mana. Si rau a Igualada gràcies a Jesús Lladó, el successor de Giné al capdavant del pickwickià CPI juntament amb Pere Ruiz. El dissabte vam retre homenatge a l'esperit enjogassat d'aquest apassionat de les simetries ("Cita'm, Giné enigmàtic", li dedicà Lladó). Quan l'any capicua 1991 vaig publicar el meu primer llibre sobre joc verbal (un vetust Manual d'enigmística) Albaigès ja havia creat el butlletí Rever (1/6/87) que va tenir continuïtat a partir de 1989, quan Giné s'hi va incorporar i el transformà en el Semagames trimestral amb el català com a llengua vehicular i palíndroms en totes les llengües possibles. Arran de la publicació del Manual, Ignacio Martínez de Pisón i Josep Massot s'hi van posar en contacte i li dedicaren una pàgina aquí a La Vanguardia.

En aquell Manual de 1991 jo ja proposava dos exemples en català per substituir el “Senén té sis nens i set nenes” (que és l'exemple que figura a l'entrada palíndrom de la Gran Enciclopèdia Catalana): “Margarida dirà gram i Català a l'atac”. Això no vol pas dir que me'ls hagués inventat, esclar. Després del rebombori que ha causat l’ús del palíndrom Català a l'atac en l'única Diada capicua d'aquest mil·lenni (11/9/11) molta gent s'ho pensa. D'altres creuen que me n'he apropiat. D'entrada, cal dir que els palíndroms (breus) no s'inventen; es descobreixen. Un bon dia algú s'adona que Roma/Amor, Berga/Zagreb o Seul/Blues formen fascinants simetries. Després de divulgar el Català/a l'atac l'any 91 vaig rebre tres notes de gent que se n'atribuïa l'autoria. Tal com ja vaig fer constar a la primera edició del llibre Verbàlia (2000) l'al·lusió més antiga impresa que he descobert fins ara és en un llibre de l'arquitecte igualadí Carles Lladó i Badia, autor de diverses obres sobre la qüestió nacional. L'any 1986 Lladó va publicar un Català a l'atac il·lustrat al seu llibre Catalunya independent (El Llamp). En les últimes dècades, moltes de les conferències que he fet sobre ludolingüística duien per títol “Català a l'atac”. Així vaig titular l'Homilia Laica que vaig llegir a la Fira del Llibre d'Organyà el dissabte anterior, 3 de setembre, en homenatge al primer text en català: les Homilies.

Poc em podia imaginar que el dilluns 12 de setembre un ínclit fill de Ramiro reproduiria aquest palíndrom juganer a la portada de El Mundo acompanyant la crema de banderes per part d'encaputxats, tot relacionant en una mateixa frase copulativa el meu parlament del matí i les accions piròmanes de la tarda, en una mostra flagrant de rigor (informatiu) mortis. Un dels palíndroms que es va “inventar” Giné sembla expressament dedicat al senyor Ramírez: “Tira'm anís a la sina, marit”. Té dues Tes i cinc As, però no té cap E.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 19 de setembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma