dijous, 13 d’octubre de 2011

Compte endavant!

Aquest diumenge era el dia 9 del mes 10 de l'any 11. Per això, a les 12 hores i 13 minuts del migdia una cinquantena de cantants de gòspel es van reunir a la sorra de la platja del Bogatell de Barcelona per fer-se fotos que serviran per promocionar el concert “Spirituals” de TGV Choir (The Gòspel Viu Choir) el 27 de novembre a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona (gospelviu.net). Com que aquesta tardor vivim en un perpetu estiuet de Sant Miquel Martí, la platja era plena de banyistes. Els cantants anaven per la sorra descalços però vestits. De blanc. Normalment els dirigeix el gran Moisès Sala, conegut com el Mick Jaegger del gòspel, però aquest diumenge un home prim com Iggy Pop amb un megàfon a la mà i una càmera al coll dirigia els seus moviments enfilat dalt d'una grua. El muntatge, que va congregar al Bogatell un munt de curiosos civils (i algun d'uniformat), buscava diverses imatges zenitals. L'home enfilat a la grua era el fotògraf Jordi Ribó, a qui els de casa sempre deurem el miracle (també zenital) del foliscopi que ens va permetre veure córrer el nostre fill quiet, nascut amb paràlisi cerebral i condemnat a menar una vida estàtica. Ribó explora les fronteres que separen el moviment de la quietud amb tota mena d'estratègies. És un veritable as a l'hora de generar moviment al seu voltant i aleshores, quan l'agitació ateny el seu punt màxim, la fixa en instantànies colossals. Això és exactament el que va fer a la platja del Bogatell el 9/10/11 a partir de les 12:13. I no es va limitar a fotografiar la cinquantena de cantants vestits de blanc. Després de fixar-los a la sorra va tornar a treure el megàfon i va cridar que passessin els quiets. “Que passin els quiets”, va bramar Ribó. I llavors van saltar a l'arena una vintena de criatures pluridiscapacitades vestides de blau en braços de les seves mares o pares, els quals les van dipositar damunt dels cantants i es van fer fonedissos. Ribó va tornar a bramar l'enèsim compte enrere i retratà el grup de blancs incrementat amb les vint incorporacions blavenques. La sessió de fotos es va allargar amb diverses instantànies zenitals més que van incorporar, progressivament, amics, coneguts, saludats i pares que porten o hem portat els nostres fills a la Fundació Nexe (nexefundacio.org), l'únic centre especialitzat en nens pluridiscapacitats de zero a sis anys, una franja d’edat desatesa i vital.

 
El lema de Nexe, compartit amb molts altres centres dedicats a l'anomenada “educació especial”, és que tots som diferents i, per això, tots som especials. Gòspel Viu ja va participar en el primer concert del Mou-te pels Quiets (moutepelsquiets.cat) que vam organitzar l'any 2009 a l'Auditori i ara ha volgut que el seu concert d'aquest novembre serveixi per ajudar solidàriament la Fundació Nexe en uns moments ben delicats per a les entitats del Tercer Sector. Per això, les espectaculars fotos zenitals de Jordi Ribó hauran de servir per promoure el concert (econòmic i artístic). El model visual serà el del joc de les diferències que els lectors de La Vanguardia associem a Laplace. Entre les dues fotos dels inquiets cantants de Gòspel Viu (amb i sense nens quiets als braços) saltaran a la vista les (vint) joioses diferències que ens han de recordar una idea clau: que en aquesta societat tan complexa que ens hem procurat l’única possibilitat real d'acostar-nos al revolucionari ideal de la igualtat és assumir la diferència. I els excompanys de mon fill quiet, veritables campions del no-progressa-adequadament, són tan diferents que res del que els passi no ens pot ser igual. Aneu a l'Auditori. Ompliu-lo.

Màrius Serra. La Vanguardia, dimarts 11 d'octubre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir