dilluns, 24 d’octubre de 2011

El futur de la Monumental sense toros

L’altre dia caminava per la Gran Via de Barcelona i, en passar per davant de la Monumental, un turista despistat em va preguntar si sabia on es compraven les entrades. Li vaig haver d’explicar que això dels toros, aquí, ja no es porta, sap?, aquí els toros han passat a millor vida, literalment. Llavors va assenyalar la plaça i em va fer la pregunta més lògica: i ara què en faran d’això? Li vaig respondre amb una altra pregunta: who knows?

És veritat, qui sap què passarà amb la Monumental. De moment ningú no ha badat boca. Els uns perquè no hi ha diners i els altres perquè encara tenen esperances que, si el PP torna a governar a Espanya, els toros entrin a les Corts per la porta gran. A més, hi ha hagut exemples anteriors que ens confirmen que amb aquesta mena d’edificis tot és possible. L’ONCE va comprar l’antic canòdrom de la plaça d’Espanya per fer-hi equipaments. Està previst que el canòdrom de la Meridiana sigui un centre d’art contemporani, tot i que les obres avancen a pas de tortuga, més que no de llebrer. Pel que fa a la plaça de toros de Las Arenas, la reconversió en centre comercial ha servit per exagerar encara més el seu perfil kitsch, carrincló, cursi o com en vulgueu dir.

De fet, el dilema que pesa ara mateix sobre la Monumental va en la mateixa línia: si podrà conservar-se tal com és en la memòria col·lectiva dels barcelonins —els Beatles hi van tocar el 1965!— o si a la llarga es convertirà en una rèmora kitsch. El cert és que ho té complicat. La parafernàlia dels toros, amb les banderillas, els cartells com a souvenirs, els quadres de toreros, manolas i olé, ha perpetuat durant els anys de decadència aquell tipisme que caracteritza allò que és kitsch.

Pot ser que Barcelona cregui en el disseny i la modernitat, però resulta que, també té una especial tolerància pel mal gust arquitectònic. És una cosa que li ve de l’herència franquista i de les ganes d’atreure el turisme. Així, una ruta del kitsch nostrat hauria d’incloure el restaurant Tres Molinos, a l’entrada de la Diagonal; una passejada pel Poble Espanyol; la façana del Teatre Nacional de Catalunya —obra de Ricardo Bofill— i totes les varietats del trencadís de Gaudí, que adornen molts bars de tapes, botigues de les Rambles i restaurants de cuina creativa. Pensant-hi bé, potser l’única manera de preservar l’essència de la Monumental seria convertir-lo en Museu del Kitsch. És una idea kitsch, ja ho sé.

Jordi Puntí, El Periódico, 24 d’octubre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir