Jugant a la Barceloneta


Pot sobtar que el patró d’un indret tan terrenal com la Barceloneta sigui un arcàngel (i concretament sant Miquel), però tothom que sovintegi aquest barri sap que passejar-hi, menjar-hi i beure-hi pot fer-nos tocar el cel. Avui és el dia dels arcàngels. Gabriels, Miquels i Rafaels fan festa grossa i, per retre homenatge al patró, a la Barceloneta engeguen una activitat lúdica d’abast insòlit: un gran concurs de dos mesos de durada que proposa vint-i-un jocs diferents des d’un portal el nom del qual reprodueix una frase molt popular a la Barceloneta: www.etslostia.cat. No, no hi falta cap hac. No sé pas si hi deu tenir a veure l’Ostia Antica romana, però es veu que els implicats sempre escriuen aquesta expressió digna d’un curs d’autoestima sense hac. Tothom que visiti el web s’adonarà de la magnitud del projecte, impulsat pel Pla de Barris amb la Biblioteca-La Fraternitat, i protagonitzat pel jovent del barri. L’expert Oriol Comas ho ha supervisat, però els veritables dissenyadors dels vint-i-un jocs han estat els joves. Ells han proposat, batejat i modelat la majoria de propostes que donen grans de sorra (punts) per a un rànquing general que generarà addictes. Per exemple, a “Jo he guardat fusta al moll” publicar un vídeo recitant un poema de Joan Salvat-Papasseit en algun racó de la Barceloneta fa guanyar 4.389 grans de sorra i els 49 videopoemes més votats per un jurat de persones del barri també guanyaran 799 grans més. Esclar que també s’hi pot jugar des de casa o a molts quilòmetres de la Barceloneta. Hi ha jocs d’estratègia i de coneixement, mots encreuats temàtics, problemes de lògica, minivideojocs, laberints... Hi ha jocs que només s’activaran un dia determinat, i d’altres que, fins i tot després de tancada la classificació, quedaran accessibles per sempre a la xarxa. I a banda dels videopoemes, també hi ha altres propostes basades en les aportacions dels jugadors, com fotos o microrelats. Sempre puntuables. El portal aprofita els recursos de Facebook, Youtube o Flyckr. 


Un dels jocs que més recorda el paisatge quotidià de la Barceloneta és l’anomenat “Roba estesa”, en el qual cal despenjar peces de roba. En pocs barris de la ciutat hi ha tanta roba estesa com a la Barceloneta. I només a la Barceloneta (i a Badalona) es juga un esport que l’etslostia transforma en joc d’ordinador: el “Ta-ka-tà”. Un joc de sorra que es juga per parelles en un camp de 14x16 metres i que consisteix en fer anar una bola de tennis d’una banda a l’altra picant-la amb la mà amb el palmell enlaire, sense esmaixar mai. Quan no tornes la bola els rivals guanyen un punt i la partida acaba als 40 (o 60). Per pantalla, les partides duren quatre minuts i poden donar 1899 grans de sorra per victòria, més 119 grans suplementaris per cada punt de diferència amb l’adversari. Entre els altres jocs paisatgístics, també destaquen “Les postals d’en Vicenç”, un joc d’intercanvi de postals que busca completar una col·lecció d’imatges del barri cedides pel fotògraf local Vicenç Forné, i l’anomenat “No et perdis”, un entramat de laberints basats en la atepeïda xarxa de carrers del barri, que cal recórrer de la forma més ràpida possible esquivant tota mena de desfilades dels cors i altres obstacles. Els cors de les festes de la Barceloneta són especialment animosos. Les vegades que els he vist en acció m’ha semblat que els devia patrocinar Duracel, perquè ballen d’una manera incansable. La temptació de jugar als vint-i-un jocs de letslostia és gran, però encara ho és més la de perdre’s pels carrers de la Barceloneta. 

Màrius Serra. La Vanguardia, dijous 29 de setembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma