dijous, 20 d’octubre de 2011

Turisme precultural

La indústria editorial està enreveixinada, qui la desenreveixinarà?, el desenreveixinador que la desenreveixini bon desenreveixinador serà. Des que les faules d'Isop han sortit en versió digital el llop del conte ja no fa riure els directius editorials. Ni a Frankfurt ni a can Planeta ni enlloc. S'ha acabat allò de fer veure que no passa res. S'han acabat les mirades de superioritat, com volent dir que el llibre és i serà un bastió inexpugnable. Ara en el món editorial la crisi és general i específica alhora, de manera que qualsevol iniciativa innovadora és benvinguda. Avui en tenim una d'espectacular. Aquest migdia se celebra una insòlita conferència de premsa (amb dinar posterior, perquè els periodistes assistents ho paeixin millor) al Monestir de Sant Benet (Sant Fruitós de Bages). La convoquen el grup editorial més important del llibre en català (el Grup 62) i Món Sant Benet (que és la manera més directa que trobo per anomenar el complex camí que aniria de la Fundació Caixa Manresa a l'Obra Social CatalunyaCaixa i d'aquí directament a l'Estat via FROB). El protagonista és Martí Gironell, el periodista de TV3 (Els matins) que l'any 2007 va iniciar una exitosa carrera com a autor de novel·la històrica amb El pont dels jueus, reblada després amb La venjança del bandoler (2008) i L'arqueòleg (2010), tots publicats per Columna. El motiu de la convocatòria no és, com seria lògic sospitar, la presentació d'una nova novel·la de Gironell ambientada en un marc tan incomparable, sinó anunciar que l'autor s'instal·larà al monestir durant un any per escriure la seva nova novel·la històrica! L'ordre del dia inclou, abans de l'àpat, la visita a “les estances de Martí Gironell a Món Sant Benet, amb possibilitat de fer fotografies i enregistrament de vídeo”. L'editorial, però, fa un oportú aclariment que tranquil·litzarà els teleespectadors matinals de TV3, encara estabornits per la marxa de Josep Cuní als vespres de 8TV: “L'escriptor de Besalú no es reclourà al Monestir i en sortirà per continuar treballant, però hi fixarà la residència i passarà llargues temporades en una antiga cel·la d'un monjo benedictí”. Els embussos matinals de les nostres carreteres, doncs, tindran un relator que haurà passat la nit fent vida monacal. 

 
O sigui que avui ens anuncien, en rigorosa primícia, que Gironell comença a escriure una novel·la pel sistema Stanislavski. El més calent potser és a l'aigüera però l'aigüera ja és a disposició de totes les càmeres que desitgin fotografiar-la. I val a dir que és una aigüera ben fotogènica. Fins ara era notícia que el turisme s'apropiés dels espais que apareixen a les obres literàries, del cementiri de Sinera espriuà a la ruta de la (sic) catedral del mar falconesca. Però Gironell i el Món Sant Benet van més enllà. O més ençà. En l'aferrissada pugna amb el temps que manté l'home modern, heus aquí un exemple preclar de culminació del moviment uniformement accelerat. Això d'avui és un viatge de retorn sense anada que mereixeria actualitzar La màquina del temps de H. G. Wells. Només un detall sembla haver escapat a l'organització. Haurien de preveure que, durant l'any que durarà l'experiència, les “estances de Gironell” també puguin ser visitades mentre l'escriptor hi treballa, en una reedició de l'estada que durant els vuitanta va fer l'actor Albert Vidal a la zona de simis del  zoo de Barcelona pel seu treball L'home urbà. ¿Que potser, en el cas d'haver-ne tingut l'ocasió, no hauríeu visitat Oscar Wilde a la presó de Reading mentre hi escrivia, inspiradament, la seva famosa Balada?

Màrius Serra. La Vanguardia, dijous 20 d'octubre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir