dilluns, 10 d’octubre de 2011

Les esquerdes del relat

A les parets de casa hi van sortir unes esquerdes i fa uns quants dies un arquitecte va venir a mirar-se-les. L’esquerda més ampla comença al passadís, avança tot fent ziga-zagues per la paret, creua el sostre i va cap a una altra habitació. L’arquitecte es va enfilar en una escala i aleshores, assenyalant la fissura, va dir: «Aquí veiem que travessa el sostre i llavors el relat continua cap al dormitori». L’hi vaig fer repetir. ¿El relat, deia? «Sí, el relat, l’esquerda». És veritat que sovint molts relats acaben al dormitori, per bé o per mal, però això no era el que em sorprenia. En aquest cas la imatge em va fascinar perquè explica el sentit de la ficció: l’esquerda és l’accident que trenca la paret blanca i llisa, el conflicte que la fa visible, i d’aquesta manera és com es guanya l’aire de relat. Les novel·les es fixen sempre en allò que és una anomalia. La felicitat és un argument poc literari, el que ens atreu són les esquerdes a les vides de les altres persones.

Al cap d’uns quants dies, escoltant les notícies, em vaig trobar amb un altre ús del concepte de relat . Després de l’anunci de més retallades al sistema sanitari, el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona se’n va queixar tot dient: «Els metges tenen la percepció que els seus sous s’han reduït en una mitjana d’un 15 %, sense que hi hagi un relat clar d’on som i cap on anem». Comentant la situació, el periodista Jordi Basté també remarcava a la ràdio: «La manca de relat evidentment el que ha fet és produir incertesa». En aquest cas, el relat era vist com una connexió amb la realitat, i no amb la ficció. Les retallades sanitàries resulten difícils d’entendre perquè el conseller Boi Ruiz no sap enquadrar-les en el context. Semblen una decisió precipitada i sense lògica.

Vivim temps difícils, en què moltes situacions resulten incomprensibles, i no seria estrany que això del relat fes fortuna i es convertís en un clixé que de sobte repeteixen tots els tertulians. No em sorprendria que, durant la propera campanya electoral, els polítics critiquin els seus rivals per la manca de relat. Que el Reial Madrid perdi un partit perquè els jugadors ja no es creuen el relat del seu entrenador Jose Mourinho . Que el turisme augmenti a Barcelona perquè la ciutat sap transmetre el seu relat... Fa tants anys que vivim instal·lats en la ficció del benestar econòmic, que ara l’única manera d’afrontar la crisi és veient-la com un relat –de terror, esclar.

Jordi Puntí, El Periódico, 10 d’octubre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir