divendres, 14 d’octubre de 2011

Monument, Tren, Vila

Monument. A finals dels setanta –quan em feia l'efecte que en topar amb Catalunya havia descobert, jo tot sol, una civilització oblidada des de feia segles–, una de les moltes coses que m'anaven sorprenent setmana sí i setmana també va ser que en un poble de la Plana de Vic una colla d'amics havien construït un monument a Picasso sense cap mena de suport institucional, tan sols perquè volien deixar constància de la seva admiració pel pintor. Em va sorprendre tant perquè a Anglaterra aquest tipus d'iniciativa voluntària hauria estat considerada més aviat una bogeria o, encara pitjor, una pèrdua de temps.

Tren. Amb el pas dels anys, m'ha semblat entendre que aquesta actitud do-it-yourself és una mena de tradició catalana (una altra!), una reacció, potser, a la displicència d'un govern central l'interès del qual per aquest racó d'Europa sempre ha estat més aviat discret, com si diguéssim. D'aquí, tal vegada, tantes i tantes activitats portades a terme al marge de l'estat, des del tren de Mataró de 1848, posem per cas, fins a les consultes sobre la independència del 2010, com si tothom hagués fet seu aquell lema de Salvat-Papasseit que va aparèixer en un munt d'adhesius durant la Transició: “Fem coses!”.

Vila. El cap de setmana passat vaig participar en una mostra més d'aquest voluntarisme persistent, portada, en aquest cas, a un extrem agradablement surrealista. Durant quatre anys seguits, un grup de gent encapçalat per l'Enric Bono Sandiumenge s'han entestat a convertir Bellprat –un poble de l'Anoia amb exactament nou habitants– en una vila del llibre a l'estil de Hay-on-Wye, al País de Gal·les, Redu, a Bèlgica, o Montereggio, a Itàlia. I a fe que ho estan aconseguint: hi havia centenars de persones que fullejaven llibres a més de mitja desena de parades. Jordi Pujol hi havia fet una conferència al dissabte. L'endemà, la Núria Ribó va moderar una taula rodona amb Rolando d'Alessandro –que ha tret un llibre (Si te'n vas, no tornis) sobre la seva fugida d'Itàlia a Catalunya– i jo mateix. Tot seguit, signaven la Roser Capdevila i el dibuixant Scaramuix, a més d'altres convidats, i els llibres, com aquell qui diu, volaven de les parades. L'any que ve toca la cinquena edició de la Vila del Llibre de Bellprat: editors, escriptors i lectors, apunteu-ho, si us plau, que no us en penedireu pas.

Matthew Tree, El Punt Avui, 16/10/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir