dijous, 20 d’octubre de 2011

Nissaga de potser

L'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) treballa en l'estudi genètic dels portadors de 50 cognoms, d'Adell a Vives, passant per Bosch, Cardona, Estruch, Guasch, Nadal, Soler, Vidal o, per a gran joia dels de casa, Serra i Roig. Dins una família, només volen analitzar un cromosoma Y per evitar la redundància a les dades. Com és sabut, de cromosoma Y només en tenim els homes i passa directament de pares a fills sense recombinar-se amb la informació genètica de la mare. La copa de xampany de l'alfabet (Gómez de la Serna dixit) és el més semblant al truculent honor familiar (dels Prizzi, dels Capuleto, dels Montesco, dels Rius, dels Millet...) que tanta inspiració ha proporcionat històricament a dramaturgs i narradors. El cromosoma Y d'un home és igual al dels seus germans, el seu pare, oncle, nebot o cosí primer, el seu avi patern, el seu besavi (per via bipaterna), el besavi (bipatern) del seu besavi (tetrapatern) i així, successivament, fins a Matusalem. Val a dir que no totes aquestes Y són iguals, perquè hi ha un tipus de variació que es va acumulant lentament tot formant el que anomenen haplogrups, de manera que la seva freqüència varia en poblacions diferents i aquest fet permet determinar-ne la població d'origen. Però també hi ha altres variants que muten molt de pressa i que arriben a ser particulars d'una família. Aquestes Y permeten determinar si dos individus, posem per cas Messi i Bojan, estan emparentats o no. 

 
El projecte de l'Institut de Biologia Evolutiva pretén esbrinar diverses incògnites gairebé shakespearianes: si els cognoms més freqüents (Ferrer, Vila) han estat fundats més vegades que els menys usuals (Balasch, Llach), si els orígens lingüísticament clars de certs cognoms (germànic, àrab, hebreu) es corresponen a la procedència geogràfica que indica la genètica o si els gentilicis (Alemany, Danés, Guasch) tenen cap correlació amb el topònim. Però potser la incògnita més formidable és la que verbalitzen així: “Amb quina freqüència cognom i cromosoma Y no s'hereten junts?”. Ai. La casuística és molt variada. Els fills adoptats i els canvis de cognom en serien les causes més confessables. Les inconfessables es concentren en la falsa paternitat, fruit de la popular especialitat olímpica del salt (de llit). Quin patriarca de la Y, per més recalcitrant que sigui, posaria la mà al foc per la continuïtat genètica de tota la seva nissaga? Serà interessant, però, comprovar en quins percentatges de relació cromosoma-cognom ens movem els Serra, per posar un exemple innocent.
Això sí, a l'estudi hi trobo a faltar un element cabdal. M'agradaria saber científicament quina relació genètica hi ha entre els portadors de cognoms relacionats amb l'activitat que practiquen. Ja ho saben, dir-se Gratacòs i fer de dermatòleg, o Campreciós i ocupar-se de la gespa d'un estadi de futbol. Sempre m'han fascinat aquesta mena d'insòlites relacions que cap crisi no aconsegueix retallar. De fet, l'agència de qualificació del risc financer que aquest estiu va rebaixar l'índex dels Estats Units es diu Standard & Poors (normals i pobres, podríem traduir). Pot semblar un sarcasme, però la companyia la va fundar el 1860 un senyor que es deia Poor, Henry Varnum Poor. Estaria genèticament predestinat? La setmana passada, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va evitar, a Salt, el desnonament d'una altra família que ja estava a punt de quedar-se al carrer. Com creuen que es diu la portaveu d'aquest moviment ciutadà? Afuera, Marta Afuera. Un estudi genètic que demostrés la seva predestinació sí que seria la bomba. 

Màrius Serra. La Vanguardia, dilluns, 17 d'octubre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir