dissabte, 8 d’octubre de 2011

Poesia clandestina

Era dijous a la una, hora bàltica. Bob Dylan, Kundera, Murakami, Philip Roth: els sospitosos habituals esperaven desperts la trucada de l’acadèmia sueca.  Llavors un senyor va anunciar que el guanyador del premi Nobel de Literatura era Tomas Tranströmer. El periodistes culturals de mig món van quedar en silenci. Un poeta. I suec. Un poeta suec. Escombren cap a casa. I a més el seu nom porta una dièresi. ¿Com es deu pronunciar? Els poetes sempre tenen noms difícils. Com Wislawa Szymborska, l’escriptora polonesa que va guanyar el Nobel el 1996, l’última vegada que l’honor va caure en un poeta. Al cap d’una estona, mentre els periodistes començaven a repassar els arxius a la recerca de detalls bibliogràfics sobre Tranströmer, l’acadèmia sueca penjava una enquesta a la seva pàgina web. “¿Heu llegit alguna vegada un poema de Tomas Tranströmer?”, deia la pregunta. A mitja tarda, quan jo ho vaig veure, el 87 % de respostes deien que no.

Jo vaig respondre que sí, que havia llegit poemes de TT, però en realitat feia trampa. Estava segur que n’havia llegit algun, anys enrere, en l’antologia de Poetes suecs del segle XX que va editar el traductor Lluís Solanes, però no en recordava cap detall, ni un vers. Ahir divendres, m’imagino, l’enquesta de l’acadèmia del Nobel devia fer un canvi radical, perquè tots els mitjans es van afanyar a publicar-ne algun fragment, i ben fet que van fer, només faltaria.

La realitat, però, és que fa anys que la poesia ha deixat de sortir als diaris per causes naturals. De fet, fins i tot ha deixat de vendre’s a moltes llibreries. No és que siguin mals temps per a la lírica, és que són temps de clandestinitat. Els poetes ja només surten als mitjans de comunicació quan els donen un premi molt important, els fan un homenatge o es moren en circumstàncies estranyes. Ho vam viure dies enrere amb l’assassinat terrible del poeta valencià Salvador Iborra.“Mor apunyalat un poeta”, reproduïen tots els titulars, i en aquest tractament, greu i majestuós, s’hi entreveia un deix de mala consciència.

Jordi Puntí, El Periódico, 8 d’octubre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir