Reivindicar "L'Ignorància"

No s'enganyin. Aquest article no està pas dedicat als ínclits membres de Convivència Cívica Catalana, que malden per fer-nos confondre el civisme amb el cinisme. L'Ignorància és el títol d'un setmanari mallorquí que es va publicar a Palma entre 1879 i 1885, editat per la impremta de Pere Gelabert, amb el subtítol: “Revista Crónica: Orga y Xeremías d'una Societat de Mallorquins” i una promesa ben realista a portada: “Sonarà cada dissapte, si té vent à sa flauta”. Gràcies a la Universitat de les Illes Balears, la col·lecció completa figura a la xarxa. Això m'ha permès descobrir un fet notable. A partir de 1880, L'Ignorància inclou una impagable secció de passatemps lingüístics anomenada Porros-Fuyes (agafar el rave per les fulles és sinònim de tergiversar, però el porro?). En tot cas, hi apareixen Endevinayes, Semblanses, Geroglifichs, Cavilacions, Fugues de Consonants i, també, Triànguls i Quadrats de Paraules. És una secció interactiva, que engega amb els lectors que han endevinat els reptes de la setmana anterior i acaba amb un extraordinari “Ses solucions dissapte qui vé si som vius”. Me'n sento hereu, pels meus mots encreuats i pels enigmàrius i crucigramàrius radiofònics, esclar, però em fascina aquesta capacitat d'interacció a finals del segle XIX. Ho explica la xarxa social de proximitat i insularitat que traspua un setmanari que a Palma costava 2 cèntims i fora ciutat, 2 i mig. Doncs bé, sumit a L'Ignorància descobreixo un precedent dels mots encreuats més antic que tots els coneguts. Situem-nos: el primer crucigrama (word-cross) és una graella romboïdal que surt el 21 de desembre de 1913 al Suplement Dominical Fun del diari The New York World signada per l'anglès Arthur Wynne. 

 
Els italians, però, malden per reivindicar la figura de Giuseppe Airoldi, funcionari municipal i corresponsal de Il Corriere della Serra, a banda de musicòleg i adepte a l'elaboració d'enigmes. Airoldi va publicar un petit crucigrama 4x4 amb el títol Parole Incrociate el 14 de setembre de 1890 al Secolo Illustrato della Domenica editat a Milà per Edoardo Sonzogno (a la secció “Per passare il tempo”). Les solucions, reproduïdes al mateix número, fan Ripa-Oder-Sera-Amen en horitzontals i Rosa-Idem-Pere-Aran en verticals. Airoldi va morir el 13/12/13, just una setmana abans que Wynne publiqués el seu primer encreuat però com que la seva graella de 4x4 no té cap quadret negre mai no ha acabat de superar la consideració de predecessor. Doncs bé, el 17 de gener de 1880, deu anys abans del 4x4 d'Airoldi, L'Ignorància publica un Quadrat de Paraules 4x4, presentat amb puntets i signat per un tal Ney-Ney (que també consta entre els lectors que han resolt les endevinalles del número anterior). Hi llegim: “Ompli aquests pichs amb lletres que llegides verticalment y de través diguen: sa 1ª retxa, lo que té qualsevól persona; sa 2ª un fruyt; sa 3ª un nom de dóna, y sa 4ª molts qu' avuy fan festa”. La solució (Cara-Anís-Rita-Asas) és la mateixa en horitzontals i en verticals, fet que l'adscriu a la tradició dels quadrats màgics i el fa més arcaic que el de d'Airoldi. Però l'invent triomfa i els lectors se n'empesquen de nous. El 28 de febrer de 1880 ja en surt un de 5x5 (Cadaf-Amiga-Dibux-Agulla-Faxat) i després venen els Triànguls. Fins ara, els exemples peninsulars més antics que havia aconseguit documentar eren els jocs geomètrics que Sabino Arana va publicar en euskera el 20 de gener de 1895 a la revista Bizkaitarra. A partir d'ara caldrà que reivindiquem L'Ignorància (i el coneixement del català a les Illes Balears).

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 10 d'octubre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma