¿Somien en català, els androides?

Aquest cap de setmana s’ha estrenat als cines la pel·lícula Eva, del director Kike Maíllo, una història de ciència-ficció sobre la relació entre els humans i els robots. Les opinions dels que ja l’han vist la fan llaminera: parlen d’uns efectes especials que són de primer nivell i un argument sobre el joc de les emocions. Pel que vaig veure en un tràiler televisiu, l’actor Lluís Homar hi interpreta un robot molt humanitzat, de gestos i paraules versemblants. Si ens posem perepunyetes, però, el seu detall més proper a la ciència-ficció és que és un robot que parla català.

Ja m’agradaria que en el futur fos així, i tant, i que els descendents de C3PO i R2D2 ens recitin La vaca cega quan els ho demanem, però el present ens diu que el català és una llengua més analògica que no digital. No és victimisme, és una realitat que afecta la gran majoria de llengües i ni tan sols el castellà, amb tota la seva força hispanoamericana, pot esperar un camí gaire planer. El dia que finalment parlin i expressin emocions a la vida real, la llengua mare dels robots serà l’anglès o el xinès, per raons purament comercials, i de fet cada dia hi ha més exemples d’aquest monopoli lingüístic.

És el cas de la nova joguina d’Apple, l’iPhone 4S, que aquests dies ha arribat a les botigues. La novetat d’aquest model es diu Siri, una mena de secretari que fa feines com ara apuntar dades a l’agenda, i que sap respondre en veu alta les preguntes del seu amo. I passa això que dèiem: tot i que ja es pot comprar aquí, el Siri de moment només respon en anglès, francès i alemany. Des d’Apple diuen que la versió en castellà estarà a punt el 2012, i mentrestant el català espera torn a la llarga cua de les llengües minoritàries.

De tota manera –digueu-me pessimista–, tampoc no cal esperar gaires lluïments quan per fi puguem triar la versió en català. Els exemples existents, com ara les veus que anuncien els trens a l’estació o que avisen dels revolts i trencalls en un GPS, solen oferir accents neutres i robòtics, que transparenten el castellà o directament l’anglès. La sensibilitat lingüística encara no ha arribat al món dels androides. Hi pensava l’altre dia, mentre un taxista em portava pels carrers de Castelldefels. Vam passar pel carrer de Plutó, dedicat al planeta més petit, i la veu del GPS va anunciar el «carrer de Pluto», com el gos esbojarrat de Mickey Mouse, i de sobte em vaig sentir a Disneylandia.

Jordi Puntí, El Periódico, 31 d’octubre del 2011. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma