dimarts, 29 de novembre de 2011

El futur de les antigues pessetes

Tinc un amic pessimista que creu que ha de tornar la pesseta. Això de l’euro, diu, ja s’ha vist que no va enlloc. N’està tan convençut que fins i tot ha començat a fer campanya. Ara, sempre que pot, en lloc de “les antigues pessetes” es refereix a “les futures pessetes”, a veure si algú li fa cas i es crea un nou moviment popular. “La Generalitat retallarà 40 milions d’euros a Televisió de Catalunya, que són ni més ni menys que 6.632 milions de les futures pessetes”, diu.

Encara que ho pugui semblar, el meu amic pessimista no és cap sòmines. La seva croada a favor de la pesseta es basa en dos arguments, un d’estètic i un de comercial. L’estètic és poc rigorós, s’ha de reconèixer, però té el seu què: li agradava més abans, quan havia de canviar pessetes per marcs, francs, dracmes, florins... I lires! En algun calaix de casa encara guarda milers de lires italianes que no va poder canviar i ara, pensa, si tornés la pesseta (i la lira), tot això que hi guanyaria. L’argument comercial té més pes. El meu amic pessimista viatja sovint per Europa i s’ha adonat que un euro és un euro a tot arreu, però no sempre val el mateix. Quan va a Alemanya, per exemple, o a França, s’ha fixat que els cafès, la fruita o els lloguers dels pisos tenen un preu semblant al d’aquí, a vegades fins i tot una mica més baix, més ajustat al mercat. En canvi, quan agafa confiança amb algú i li pregunta quan guanya, resulta que el sou mitjà és força més alt. És a dir, treballant les mateixes hores, a final de mes els queden més diners per gastar o estalviar.

Abans el meu amic no era tan pessimista, s’hi ha anat tornant amb el temps. Quan defensa el retorn de la pesseta, els ulls li brillen de nostàlgia i recorda el dia (funest, segons ell) en què es va fer el canvi a l’euro. En plena eufòria europeista, els preus es van arrodonir a l’alça. Així, d’un dia per l’altre, un viatge en taxi que habitualment li costava 500 pessetes (tres euros) va convertir-se en cinc euros, que són 632 de les futures pessetes. En canvi, els sous no es van arrodonir de cap manera.

El meu amic pessimista no té estudis d’economia i parla per parlar. A vegades té un dubte: si tornés la pesseta, ¿ens canviarien els euros a 166, com fa deu anys? ¿O potser ara ja valdrien menys? Sigui com sigui, no deixaria de ser pessimista —això  ja no ho canvia ningú—, però com a mínim semblaria que té més diners al compte corrent. És una altra manera de viure enganyats, diu.

Jordi Puntí, El Periódico, 28 de novembre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir