dijous, 3 de novembre de 2011

Interessos capitals

No m'interessa Tots Sants. No m'interessa saber que és una festa que prové de molt abans del cristianisme, d'un culte pagà molt arrelat que recordava les ànimes dels morts. No m'interessa diferenciar la festa de demà de la festa del Dia de Difunts que se celebrava antigament passat-demà,  2 de novembre. No m'interessa saber que el Dia de Difunts, també conegut com el Dia de les Ànimes, era una incorporació d'una festa celta que també celebraven en honor dels seus morts. No m'interessa saber per què el cristianisme no va ser capaç d'imposar la seva festa dels difunts a la primavera, vinculada a la resurrecció i, a partir del segle IX (no el dos ni el tres sinó el nou!) va haver de retornar-la cap a la tardor pel pes d'una tradició precristiana capaç de resistir un mil·lenni a la base reptiliana dels cervells dels nostres avantpassats. No m'interessa el format de doble diada que va adoptar la festa a partir del segle XI, quan l'orde monàstic de Cluny va crear el dia de Commemoració dels Fidels Difunts per poder pregar per tots els morts. Ni m'interessa gota saber quines raons laborals concretes van comportar la simplificació del calendari festiu en ple segle XX i es van carregar la festa de passat-demà dimecres, 2 de novembre, Dia de Difunts, per diluir-la en aquest poti-poti anomenat Tots Sants. No m'interessa en absolut el debat entre castanyes o carbasses, flors o violes, castanyeres deprimides i gelats de moniato. No m'interessa Halloween. No m'interessen les pel·lícules de por que en viuen ni tampoc les clàssiques històries de cagar-s'hi (de cague, que diuen ara) a la vora del foc. No m'interessa don Juan Tenorio gens ni mica. Ni m'interessen els morts vivents, siguin zombis o ressuscitats per altres mètodes. No m'interessen els esperits que es passegen per paisatges desolats ni m'interessen els fantasmes que arrosseguen cadenes pels castells de cartó pedra. No m'interessa gens l'espectacle de Port Aventura ni m'interessa aquesta periodització temàtica del consum cultural de masses, que passa de Tots Sants a Nadal i de Nadal al Carnaval.
 
M'interessa la influència dels morts en els vius, però sobretot m'interessen els vius perquè sóc viu i hi he de seguir convivint. M'interessa la memòria, que sempre és històrica, però també m'interessa l'oblit, com de tant en tant se sent reivindicar tímidament aquests dies d'esperança a Euskadi. M'interessa recordar vivament les dues persones estimades que he vist morir, mon pare i mon fill, de mort natural, davant mateix dels meus ulls, una experiència que cada cop resulta més inusual, en un món tecnificat que ha fet de la mort un tabú. M'interessa el seu record el dia u de cada mes, i el dos i el tres, tant el novembre com el febrer, igual com recordo els altres amics o familiars morts. M'interessa saber que puc oblidar-los perquè els recordo i que demà dia 1 de novembre pot ser un dia qualsevol perquè sóc capaç de recordar-los qualsevol dia de l'any, qualsevol any. M'interessa saber que són a la meva memòria, encara que sàpiga perfectament on està enterrat mon pare i també el punt exacte on vam llançar les cendres del nostre fill. M'interessa saber que demà puc passar el dia amb la gent que estimo entre els vius, perquè són els vius a qui puc estimar més vivament. M'interessen les sepultures virtuals perquè són portàtils i exemptes de parafernàlia. No m'interessen (gaire) els panteons ni els memorials ni els cementiris. M'interessa més la gent que ha plorat els seus morts i té ganes de brindar a la seva memòria al costat dels vius, amb un somriure. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 31 d'octubre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir