diumenge, 27 de novembre de 2011

La unitat universal

Mentre els uns bramen que si els votem viurem en el millor dels mons possibles (la qual cosa, tal com va tot, no és una promesa gaire afalagadora) hi ha gent que es veu capaç de transformar els plantejaments més utòpics en fets tangibles. La unitat universal, per exemple. Univers i unitat semblen conceptes antagònics des del big bang, però un grup de voluntaris del món de la ciència ha decidit demostrar que són tot u. Ho faran divendres a mig matí. Concretament a les 11 hores, 11 minuts, 11 segons i 111 mil·lisegons del dia 11 del mes 11 de l'any 11. És a dir, quan tots els indicadors temporals estiguin clavats en la unitat. Llavors, com qui no vol la cosa, un nombre encara indeterminat de telèfons mòbils escampats arreu del planeta tocaran coordinadament la Cinquena Simfonia de Beethoven durant un minut. Els emprenedors d'aquesta Simfonia Massiva no són pas 11 sinó 11+1. Dotze voluntaris del món de la ciència: Daniel Calabuig, Alfons Cornella, Imma Franch, David Fuentes, Sergio García, José Ignacio Latorre, Menno Marien, Dani Plana, Ismael Ruiz, Dani Sala, Núria Sala i Eladi Sánchez. Aquest dotze de gala ha elaborat una aplicació gratuïta (per a iPhone, iPad i Android) que tothom es pot descarregar, tal com expliquen al web sinfoniamasiva.org. 

 
L'usuari només ha de recordar activar-la divendres a les onze i l'aplicació sincronitzarà tots els aparells que se l'hagin descarregada amb una precisió de 10 mil·lisegons per tal que puguin tocar plegats. Aquesta macrosimfonia s'activarà a l'hora convinguda segons l'Hora Central Europea (GMT+1), però després es repetirà cada hora durant tot el dia, perquè tots els fusos horaris visquin l'experiència. En acabat, l'usuari podrà veure un mapa amb tots els participants, que de moment ja cobreixen una trentena de països. Més enllà d'afegir-se a les múltiples celebracions entusiastes que sens dubte hi haurà a tot el planeta aquest divendres al matí, la feina d'aquest grup de voluntaris servirà per contrastar el protocol de sincronització amb el temps universal coordinat de la Terra (UTC). Llegeixo en un text del doctor José Ignacio Latorre, catedràtic de Física Teòrica de la Universitat de Barcelona (Departament d'Estructura i Constituents de la Matèria), que aquesta simfònica iniciativa podria servir per explicar a les escoles conceptes com el temps a les xarxes, els rellotges atòmics, l'UTC, els GPS i tot allò que permet establir l'hora d'una manera ben precisa. Latorre també afirma una d'aquelles coses que els llecs intuïm que deu ser molt important: “curiosament el problema de sincronitzar els mòbils està relacionat amb la sincronització de l'experiment dels neutrins, però en lloc de nanosegons és suficient (i no trivial) d'arribar als mil·lisegons”. Constato amb admiració de lletraferit que en les dècades que ja em separen de l'escolarització obligatòria hem passat dels neutrons als neutrins. Pel que fa als nanosegons, només em veig capaç de relacionar-los als moviments de Messi.
En tot cas, resulta indiscutible que una iniciativa com aquesta aboca més sentit sobre el concepte d'unitat que no pas onze cimeres europees d'aquestes que ens han de treure de la camisa d'onze vares en la qual estem engavanyats. La tria de Beethoven no deu ser pas casual. Llàstima que el músic alemany no arribés a compondre mai una onzena simfonia. Jo el divendres, mentre escolto al meu iPhone aquesta simfonia massiva, penso estirar-me a la butaca reclinable a rellegir un dels poemaris més suggerents que hagi llegit mai: Uh! d'Enric Casasses.

Màrius Serra. La Vanguardia, dimarts 8 de novembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir