A l’altra banda del mur

El 13 d’agost de 1961 surt al calendari de la infàmia perquè és el dia que l’Alemanya de l’Est va aixecar el Mur de Berlín. Els 160 quilòmetres de muralla que aïllaven la part occidental de la ciutat es van construir en una nit, pràcticament d’incògnit. Des d’aquell dia, el Mur va causar centenars de víctimes i es va convertir a la vegada en una de les metàfores polítiques que millor defineixen el caràcter convuls del segle XX. Dun dia per laltre, i de la manera més inversemblant, el Mur va dividir famílies, amics, parelles, col·legues de feina. També va separar els dos punts de vista que donen títol a la novel·la d’Uwe Johnson (1934-1984).

Amb una estructura de capítols alterns, Dos puntos de vista narra la relació interrompuda entre un home i una dona. B. és un fotògraf de l’Alemanya occidental que a principis de 1961 viatja a Berlín. Allà coneix D., una infermera que viu i treballa a l’Est, i passen uns dies junts. Quan s’acomiaden, amb un cert desdeny, no saben que poc després la realitat els posarà molt més difícil aquella relació. El Mur, doncs, fa oficial la distància i redefineix els sentiments de tots dos. Encara que tinguin vides molt diferents, la separació els acosta mentalment. La narració pautada segons cada punt de vista, viatjant d’un costat a l’altre del Mur, és un recurs preciós per ressaltar fins a quin punt una mateixa situació es viu de forma diferent. En el fons, les dificultats fan més viva l’atracció que senten, però alhora la confonen amb altres emocions. Parlant de B., el narrador escriu: « o que había sentido por D. era compasión al principio y después, cuando fue creciendo, cariño, desvelo».

Uwe Johnson, amic íntim de l’escriptor Max Frisch, va publicar Dos puntos de vista el 1965, només quatre anys després de l’aixecament del Mur. La seva escriptura és minuciosa, ondulant, a estones densa com la madeixa de pensaments que tortura els protagonistes, i està calibrada per no caure en la pura propaganda anticomunista. La història d’amor en primer terme es va convertint a poc a poc en un pretext per aprofundir en la complexitat de B. i D., en la distància que hi ha entre la seva vida interior i el destí que els espera a tots dos. Una novel·la que t’embolcalla.

Ressenya de Dos puntos de vista, d’Uwe Johnson. Traducció al castellà dIván de los Ríos. Errata Naturae. 264 p.

Jordi Puntí, El Periódico, 9 de novembre del 2011.
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma