diumenge, 27 de novembre de 2011

Més fetal és menys fatal

Erasme de Rotterdam fou un humanista cabdal. Entre els seus molts mèrits n'hi ha un que el transformaria en un heroi a Twitter. Erasme va rescatar un munt d'adagis de la tradició grecollatina i els va posar en circulació a la seva època, en ple segle XVI. Com que encara no existia Twitter l'any 1500 ja en va publicar més de vuit-cents a Adagiorum Collectanea i el seu afany proverbial no va parar de créixer fins que, poc abans de morir, va publicar-ne 4151 a l'últim llibre que ens va llegar: Adagiorum Chiliades (1536). Entre aquests milers de proverbis n'hi ha molts que han arribat als nostres dies. Les famoses llàgrimes de cocodril, per exemple, o la constatació que al país dels cecs el borni és el rei. Però n'hi ha un que m'interessa destacar especialment aquí perquè ha arribat a donar peu a tota una especialitat mèdica: “més val prevenir que no pas curar”. Aquest lema de la Medicina Preventiva sí que mereix un retuit. No sé pas d'on ho devia treure Erasme, ni si s'ho va empescar ell, però aquest dimarts al CosmoCaixa hi vaig pensar força. S'hi celebrava una jornada mèdica organitzada per l'equip d'investigació en medicina fetal i perinatal Clínic Barcelona que dirigeix el doctor Eduard Gratacós. Però no era pas un acte acadèmic. Hi assistien investigadors, metges, pacients i pares de pacients, de manera que l'ambient era distès. Els pacients eren els més impacients, esclar, perquè la majoria tenia menys de cinc anys, però tot i així van aguantar les intervencions d'investigadors i pares amb gran dignitat. 

 
L'equip del doctor Gratacós porta la dita d'Erasme al límit. Com el seu nom indica, la medicina fetal i perinatal s'ocupa dels pacients en els moments immediatament anterior i posterior al seu naixement. I això no només inclou el diagnòstic, sinó que també abasta els tractaments i les intervencions. Prevenir les possibles malalties d'un ésser humà quan encara és un fetus pot sonar a ciència ficció, però la investigació mèdica justament ha de treballar en la línia de transformar la ficció en realitat. El periodista d'aquesta casa Josep Corbella va conduir de manera modèlica un debat sobre la importància de la vida prenatal. Res més lluny de la metafísica. Els directius mèdics, investigadors i pares que hi participaven van enfilar tot d'arguments incontestables a favor de la inversió en recerca mèdica. Ni que només sigui per motius econòmics, ara que tothom que no va mai a plaça parla tothora dels mercats, un nen que es cura allibera de cop molts anys de recursos que el sistema sanitari hauria invertit en ell. I esclar, si no ha nascut l'estalvi és encara major, perquè un fetus és un nen superlatiu, que encara no ocupa cap llit d'hospital, embolcallat com viu en el luxe asiàtic de l'Hotel Placenta (5 estrelles segons qualsevol agència d’avaluació). Cal més recerca com la que ja mena l'equip d'investigadors del Clínic perquè la medicina pugui diagnosticar, tractar i derrotar les nostres malalties també abans de néixer. Ens passem la vida celebrant èxits absurds. Quan la medicina pot comprendre la naturalesa del mal i modificar-la n'hi ha per tirar coets. ¿Que potser tenim res millor per celebrar que la salut i la vida?

A l'ampli repertori divulgat per Erasme també hi figuren dues dites més que la medicina fetal pot ajudar a transformar: aquella tan gràfica de tenir un peu a la tomba i aquella altra tan gravitatòria que ens fa caure l'ànima als peus, traduïda en algunes llengües com el cor. Fa caure l'ànima als peus que neixin nens amb un peu a la tomba. És possible canviar-ho. Més medicina fetal implica menys desenllaços fatals.



Màrius Serra. La Vanguardia, dijous 24 de novembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir