diumenge, 27 de novembre de 2011

Palindromistes a dojo

La meva biblioteca de literatura palindròmica encara no arriba als 111 títols, però m'he guardat els tres últims per celebrar la simetria absoluta de demà divendres, 11/11/11. Els dos primers són de la mateixa parella d'autors: Xavi Torres (Barcelona) i Pablo Nemirovsky (París). Publicats a Buenos Aires per l'editorial argentina Milena Caserola, aquest 2011 han sortit dos volums palindròmics: Miquel de Cervantes, autor del 'Soldado Rod AdloS' i Sobreverbos. El primer és una reescriptura. Torres i Nemirovsky tenen els sants pebrots d'agafar un entremès de Cervantes (La guarda cuidadosa) i reescriure'l en rèpliques capicues. La peça té el morbo afegit que un dels personatges és un sabater (Zapatero), que a la versió capicua esdevé Zapatero Bob Oreta Paz.  Per comprendre l'operació  bastarà amb reproduir la primera frase de l'entremès cervantí: “¿Qué me quieres, sombra vana?” i contraposar-la amb la solució que presenten Torres Serrot i Nemirovsky Yks Vorimen: “¿Sos óseo, no? ¿Esos sos?”. Als paratextos que acompanyen el volum descobrim que Nemirovsky escriu les rèpliques senars i Torres les parells. Aquests dos poetes taciturns espremen la coneixença de Nicolás Omar Ramos Alocín, a qui dediquen els seus versos elaborats a les tertúlies palindròmiques del Bar Àrab de Palindròpolis. Per això no es limiten a reescriure Cervantes, sinó que també fan els seus versos al segon volum d'aquest any capicua: SobreverboS. Un poemari en tretze peces que figuren totes al sucós sumari (Oirá: musas a Sumario). Destaquem-ne només tres: Trazó MozarT, Otelo RigoletO i Anulada lunA. El talent palindròmic de Torres i Nemorovsky mereixeria que el temps s'aturés onze hores de gaudi capicua demà divendres onze de l'onze de l'onze.
El tercer llibre palindròmic per celebrar la simetria de demà és de l'olotí Pere Ruiz. Publica a l'Editorial Praxis de Mèxic, capital actual de la palindromologia, un títol capicua, com pertoca: ¡Ajajá! I un subtítol esclaridor: Antología palindrómica personal. Ruiz va escriure el seu primer palíndrom (Es raro orarse) l'any 1991 i començà així una carrera prodigiosa que l'ha portat a dirigir, amb Jesús Lladó, el Club Palindromista Internacional. Tots dos ja van publicar a Mèxic l'antologia Sé verla al revés (Praxis, 2008) que reunia palíndroms de molts autors. Ara Ruiz recull els seus, gens circumstancials, en un esforç lloable per bastir una obra literària rigorosa a partir d'una trava tan formidable. Ruiz, autor de centenars de palíndroms complexos, també fa troballes cridaneres: ¿Tejero es rojete?. Al pròleg explica que fins a l'any 2008 no troba la via que li permetrà desenvolupar una obra extensa i notable fonamentada en la simetria. Aquell any acaba Los seis dioses, un palíndrom de 10.000 lletres que conté, segons pròpia confessió, “narració, diàleg, poesia, càbala, refranys, anagrama, lipograma i endevinalla”. ¡Ajajá! conté dos mil cinc-cents palíndroms de Ruiz, obra de vint anys d'escriptura capicua d’alta intensitat. Cal assaborir les seves troballes a poc a poc i cop a cop, però també cal assenyalar que Ruiz és un dels palindromistes que més i millor ha reflexionat sobre la seva activitat obsessiva de verbívor d'anada i tornada. Prova d'aquestes reflexions és el text teòric “El caramelo del sur”, inclòs a la part final del volum. Ruiz hi demostra coneixement, documentació i criteri. Probablemet, el text més entranyable del llibre és la dedicatòria que Ruiz fa a la seva parella: “A Carmen, que tanto ha sabido entender la parte más abstracta de mi ser”. Demà és el dia més concret per entendre-ho. 

Màrius Serra. La Vanguardia. Dijous, 10 de novembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir