dissabte, 19 de novembre de 2011

Sant Steve Jobs

Steve Jobs i Bill Gates, el 1991.
Foto: Getty Images
Poc després de la mort de Steve Jobs, mentre a les xarxes socials començava la seva santificació laica, es va produir un fet revelador. Enmig de tanta informació, algú va començar a divulgar les cançons que Jobs duia al seu iPod. La llista incloïa, entre d’altres, els Beatles, Janis Joplin, Aretha Franklin, Johnny Cash i Bob Dylan. També hi havia algunes cançons d’U2 o els inevitables Coldplay, però hi dominava un gust generacional, força previsible per a algú de 56 anys. Aviat els detractors de Jobs (una minoria) van desprestigiar-lo i van tractar-lo de carca, mentre que els defensors (la majoria) destacaven el caràcter innovador d’aquells artistes, gent com el mateix Jobs.

És allò que els amants dels tòpics en diuen ironies del destí: al final, el creador de l’iPod és jutjat per un detall tan banal i privat com les cançons que escoltava. Tot plegat, però, forma part de la mitificació superficial que ha envoltat la seva mort. Els sociòlegs tenen teca per estona. Hi ha, d’una banda, l’atracció que Steve Jobs aconseguia amb els seus invents. El disseny modern i fàcil d’entendre l’ha convertit en una mena de guru inspirador: la gent compra Apple gairebé per militància. Hi ha, també, la confrontació amb Windows i Bill Gates, que tots hem reproduït en algun sopar amb amics: ¡Mac contra PC! Al final sempre tenen més arguments els defensors de Mac (estan més abduïts), fins al punt que sembla que els ordinadors d’Apple surtin gratis (no ho són, la majoria són més cars).

L’episodi sobre l’iPod de Steve Jobs surt a la seva biografia, que aquests dies domina la llista de llibres més venuts. Suposo que alguns lectors la compren buscant-hi fórmules empresarials per a l’èxit. D’altres la veuen com un model d’inspiració. També n’hi deu haver uns quants que hi busquen una Bíblia, un credo. Jobs era un perfeccionista i part del seu èxit prové del fet que sabia crear complicitats. Representa que comprant un iPhone, o un Mac, compres també un estat d’ànim. Potser cal veure les reaccions a la mort de Jobs com el seu darrer èxit comercial i, per tant, com una mostra de coherència vital: al final, ell era com els seus objectes.

Jordi Puntí, El Periódico, 19 de novembre del 2011. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir