Un tigre a la llibreria

Per què els tigres ens magnetitzen i no podem deixar de contemplar-los? M’ho preguntava dies enrere, després de llegir una bona novel·la que acaba de sortir: La dona del tigre, de Téa Obreht (Angle Editorial). El tigre d’aquesta història no és de Mompracem, ni de Bengala, sinó que s’escapa d’un zoològic durant un bombardeig alemany durant la segona guerra mundial. Dies després arriba a un poble perdut a la muntanya i la seva presència dóna peu a una faula que ens ensenya ue els fenòmens sobrenaturals ajuden a combatre la por.

La lectura de La dona del tigre té moments fascinants i em va fer pensar en aquells versos famosos de William Blake : «Tigre, oh tigre, esclat de llum / en els boscos de la nit, / ¿quina mà immortal, quin ull / va ordenar la teva terrible simetria?». Al llarg del poema, Blake es pregunta per l’essència del tigre, quin impuls de la creació ha gosat fer-lo tan captivador...

És un misteri que avui dia continua intacte per als narradors. Qui sap si només és una moda, però de fet, junt amb la novel·la de Téa Obreht, ara mateix les taules de novetats exposen una colla de títols en què els tigres es converteixen en metàfora d’alguna cosa. És el cas de Montecore, del suec Jonas Hassen Khemiri (Miscelánea), que du com a subtítol «El silenci del tigre» i que parla dels conflictes d’identitat dels emigrants, com domador i domat, a partir de la relació entre un pare i un fill arribats a Suècia des de Tunísia. A Els turons del tigre, de Sarita Mandanna (Empúries), l’heroi és un caçador de tigres que s’endú la noia més guapa d’una família. A El tigre de Tracy, de William Saroyan (El Acantilado), el felí és un amic imaginari que en el fons és una pantera negra. Hi podríem afegir, encara, dos llibres de no-ficció i això que en diuen superació personal: Tigre, tigre, de Margaux Fragoso (Empúries), o Mare tigre, d’Amy Chua (Ara Llibres).

Jorge Luis Borges també va dedicar un poema famós a «l’altre tigre». S’hi imaginava un tigre « de símbolos y sombras » oposat al vertader, al de «caliente sangre». Les ratlles de tots aquests tigres literaris componen dibuixos diferents, signes i ombres que a estones es contradiuen, però les lleis del mercat manen: totes les cobertes s’assemblen.

Jordi Puntí, El Periódico, 5 de novembre del 2011. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma