dilluns, 19 de desembre de 2011

Animals, Criatures, Bèsties

Animals.
A més de dedicar desenes de pàgines a cert dictador linxat i als polítics euroescèptics que somien amb una Bretanya dita gran, aïllada del continent que té a la cantonada, la premsa anglesa, aquest setmana, també ha parlat força d'un tal Bob Lambert. Fa vint anys, Lambert era un membre de la Special Branch (la policia política, com si diguéssim, de Scotland Yard). Als anys vuitanta, es va infiltrar al Front per l'Alliberament dels Animals (ALF), una organització clandestina, considerada, pels de la Special Branch, la segona organització terrorista del país després de l'IRA.
Criatures.
L'ALF –alguns membres del qual vaig arribar a conèixer sense sentir cap necessitat de delatar-los– es dedicava a l'acció directa, tot renunciant a la violència contra persones però no pas a la propietat: compost de grups autònoms i sense líders, els seus afiliats entraven de nit a laboratoris que experimentaven amb animals vius i els portaven a llocs segurs. Van començar el 1976, a Anglaterra, tot alliberant uns gossos utilitzats en experiments sobre el tabac i el càncer. A partir del 1980, sabotejaven les caces de guineu. El 1987, ja més radicalitzats, van col·locar tres bombes incendiàries en unes botigues que venien productes de pell. Després d'haver delatat els responsables d'aquests atemptats, Lambert els va visitar a la presó, sense que ningú sospités que treballava per a la policia. Si el cas de Lambert ha sortit a la llum del dia és perquè la seva ex-xicota acaba de descobrir que el seu amant d'antany –que li havia professat un amor aparentment sincer– no era sinó un poli que dormia amb ella per reforçar el seu perfil de personanormal dins l'ALF (que no es fiava gaire de nouvinguts solters). Sentint-se utilitzada, ha posat el crit al cel.
Bèsties.
Lambert ha explicat que quan li va tocar acabar amb la seva doble vida, va dir a l'amada que havia de fugir a l'estranger per evitar ser detingut per la Special Branch. Tot seguit, va agafar un avió cap a València, ciutat des de la qual va enviar una carta llarga a aquesta dona enamoradíssima, dient que la relació no podia continuar ja que ella “mereixia algú millor”. Així mateix, durant un moment, el delator es va delatar: aquestes devien ser les úniques paraules honestes que ella va sentir en boca d'ell durant els divuit mesos que van estar junts.

Matthew Tree, El Punt Avui, 30/10/2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir