diumenge, 4 de desembre de 2011

Cada set anys

No sé si és cosa dels psicòlegs o de la saviesa popular, però es veu que cada set anys els nostres bioritmes experimenten un canvi i, de sobte, posem en dubte unes quantes certeses. És clar que no tothom ho viu igual. Hi ha el qui es ven el Ferrari i se’n va a fer de monjo tibetà, el qui sent les picors de l’adulteri, el qui de sobte descobreix el gust del bròquil, el qui pensa que ja és hora d’estudiar anglès, o de fer muntanyisme, o de tenir un fill i posar-li Terenci.

Aquests cicles vitals de set anys són el motor del documental que dimecres van emetre al Sense ficció, de TV-3, i que en un país més atent seria tot un succés. Generació D, dirigit per Francesc Escribano, és una idea que es remunta al 1989, quan l’equip del 30 minuts va fer un retrat dels joves de 14 anys nascuts en la democràcia. Des d’aleshores fan un seguiment d’uns quants d’aquells joves —la Neus, l’Israel, la Cristina...— i cada set anys els entrevisten per veure on són, què fan. Els havíem vist als 14, 21 i 28 anys, i ara els vam retrobar en plena trentena. L’experiment, ja es veu, és hipnòtic. Les seves opinions d’ara sobre l’amor, la política o la religió contrasten amb les conviccions del passat i ens confirmen que tots som un niu de contradiccions, però també que hi ha trets del caràcter fixats des de la infància.

Generació D segueix el model original britànic, una meravella que es diu Seven Up i des de 1964, cada set anys, perpetua el director Michael Apted (es troba en DVD). El que sorprèn de la versió catalana —i els protagonistes no en tenen cap culpa— és que els perfils són similars, amb l’excepció del Dani. Cadascú té els seus matisos, per descomptat, però fa la impressió que la vida —i, en part, un model de societat tradicional— els ha portat cap a un benestar semblant. Potser el problema és que el documental ens ensenya poc el seu entorn i per això acabem fent mitjana. Si l’experiment comencés avui, la tria per força sortiria més contradictòria. Mentre esperem set anys més a la Generació D, ara seria l’hora de filmar la Generació I —amb i d’immigració.

Jordi Puntí, El Periódico, 3 de desembre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir