dijous, 8 de desembre de 2011

Catxo?

A Artesa de Segre encara recorden el joc del catxo. Era una mena de sorteig que barrejava els jocs de cartes i els números de tómbola. En comptes de números acolorits els jugadors adquirien cartes d’una baralla fins que algú en tenia tres del mateix coll o bé tres reis. Els guanyadors s’enduien torrons, moscatell o cava, que llavors encara anomenaven xampany. Lògicament, si et tocava alguna cosa al joc del catxo deies que havies catxat. Una expressió que avui no pots deixar anar enlloc de Ponent sense aixecar suspicàcies o rialletes, perquè el sentit del verb catxar que s’ha imposat és clarament sexual. Catxar a Ponent és com cardar a Olot, fins al punt que podríem parafrasejar el famós “qui no carda a Olot no carda enlloc” amb un “qui no catxa a Ponent no és intel·ligent”. Que el verb catxar pugui tenir una relació etimològica amb alguna cosa semblant a treure la rifa resulta d’una gran justícia poètica. Llàstima que catxo també vulgui dir “inclinat a terra, ajupit” i catxar “cedir sota la pressió d’un pes posat al damunt”. La prosa s’imposa encara més si un jove ponentí corre per Barcelona i sent com un catalanoparlant autòcton diu coses com ara “aquesta tia mola catxo”. 

Màrius Serra. El Punt Avui. Suplement Cultura. Dijous, 8 de desembre de 2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir