divendres, 16 de desembre de 2011

Checklist i Checklost

Els mètodes sempre han espantat els que s'omplen la boca amb la paraula llibertat. D'aquí l'encert absolut de Jordi Galceran a l'hora d'incloure la paraula mètode en el títol de la seva obra més exitosa, El mètode Grondholm, per indicar el seguit de limitacions que explora. En canvi, el mètode fascina les ments cartesianes i les propulsa cap a territoris més lliures. Sobretot quan els dubtes metodològics no els impedeixen de veure els boscos on habiten els seus anhels. Els detractors del mètode asseguren que la rutina és el refugi dels mediocres. Ho diuen amb mitja rialla, però són incapaços d'adonar-se de les rutines que ells mateixos menen. No saben ni que les tenen, els molt il·lusos, i aquesta feliç mancança sovint els fa veure transgressió allà on només hi ha ignorància. Jo era d'aquests quan als tretze anys me'n vaig anar a Irlanda en viatge d'estudis. A Portmarnock. Va ser un viatge iniciàtic en molts aspectes (potser en massa aspectes alhora), un dels quals relacionat amb un mètode que mai més no he abandonat. Resulta que, enmig del caos d'aquells quinze dies fora de casa, vaig perdre un jersei que m'havia fet l'àvia. Una rebeca (que en deia ella) d'estil Camacho. O així el recordo, perquè no en conservo cap imatge. L'any 1976 les càmeres dels mòbils eren una ficció futurista i la meva  kodak instamàtic duia rodets de 24 fotos. La qüestió és que mai no el vaig posar a la maleta de tornada i la bronca a casa va ser monumental. Al final vaig jurar que, en el futur, faria una llista amb tot el que posava a la maleta. Ho vaig acceptar a contracor, pensant que acabava de signar una rendició ignominiosa que limitaria d'una manera insalvable la meva llibertat.
 
Però des d'aquell dia negre de 1976 no he deixat mai de fer llistes. Per viatjar i per moltes altres qüestions, pràctiques i inútils, amb finalitats confessables i inconfessables. Llistes de la compra i de tasques pendents, com tothom, però també llistes de mots monovocàlics com dificilíssim i indivisibilíssim o pentavocàlics com eufòria i ouaire, llistes de personatges que no sortiran a la novel·la que escric, llistes de jugadors del Barça que comencen per zeta, com Zaldúa, Zubizarreta o Zuviría. Per això, he saltat d'alegria quan he vist a les llibreries El mètode checklist (142 llistes imprescindibles per organitzar-te millor el dia a dia), de Natàlia Foguet i Martina Ros (labutxaca), un llibre de butxaca amb tapa dura (el que jo demanava irònicament, il·lús de mi, al rum-rum del dijous passat en comentar El llibre de l'any de Vicenç Pagès i Joan Mateu, un llibre de butxaca editat en un format que no cap a cap butxaca). Vagarejo per les 142 llistes d'El mètode checklist i hi trobo de tot, des d'una llista de trucs perquè la parella no t'enxampi quan li fots les banyes fins a què cal fer per no desesperar-se en una mudança (per si et falla la llista anterior, suposo, aquestes noies han pensat en tot). Hi ha llistes sobre moda, sexe, economia, esports... llistes per a solters, aparellats, famílies amb fills i animals de companyia, avis... Llistes llestes per ajudar tothom tothora. Pura autoajuda en format llista, sense la nosa insofrible de l'argumentació psicologista. La llista 104 duu per títol “Els imprescindibles en una maleta”. Consta de 24 elements, dels texans i les sandàlies de goma a les tovalloletes netejadores, i és prou completa. Però, benvolgudes Martina i Natàlia, us heu oblidat el jersei, de punt o de llana o de perlé. Ja em faig el càrrec que les àvies d'ara  no deuen teixir jerseiets pels seus néts, però ¿és que la mítica rebequeta no seria el símbol màxim de l'autoajuda?

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 12 de desembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir