Glissando?

 Glissando és un grup musical barceloní que ha anat fent via amb propostes de gran qualitat interpretades per la veu vellutada de Laia Vaqué. Ara celebra els seus deu anys d’activitat amb un disc magnífic de versions que es diu “Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses”. Jo els vaig descobrir amb “Surplus”, un disc del 2003 que contenia perles dalinianes com ara “Colet a Nova Caledònia”. En llenguatge musical glissando, normalment en el plural italià glissandi, designa un desplaçament de to. O bé continu, en el pas d’una nota a una altra, com en aquelles steel guitars de so hawaiià, bé en un desplaçament accelerat que forma una escala cromàtica, de mig to en mig to. Els instruments de corda sense trasts, com el violí o el contrabaix, són els més adequats per a la pràctica dels glissandi, però les guitarres elèctriques permeten fer-ne tot estirant les cordes en plena execució. També alguns instruments de vent sense vàlvules el permeten. Mon avi tocava el trombó de vares en una jazz band vilanovina que es deia els Lucky Boys. En conservo unes quantes fotos en sèpia en les quals s’intueix el fascinant moviment del trombonista. Però fins que no vaig descobrir els Glissando no vaig saber que mon avi feia glissandi.


Màrius Serra. El Punt-Avui. Suplement Cultura. Dijous, 22 de desembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma