La rima de Fuentealbilla

Totes les viles del món tenen els seus personatges il·lustres. Algunes els dediquen carrers, places i estàtues. D'altres en reivindiquen la seva importància en qualsevol activitat humana: les arts, les ciències, les gestes militars o esportives... En casos extrems alguns d'aquests personatges il·lustres s'enfila orgullós al topònim (El Ferrol del Caudillo, Leningrad) fins que una relectura històrica fa que els seus compatriotes se n'avergonyeixin prou per rectificar i extirpar l'antropònim que la megalomania havia adherit al seu topònim: Ferrol, Sant Petersburg. Durant la segona meitat del segle XX la velocitat va ser la magnitud dominant, de manera que la vida es va accelerar en molts aspectes. També en el ritme de creació de personatges il·lustres. D'entre els nous expenedors d'herois potser el món de l'esport és el que més els ha relacionat amb el seu lloc d'origen. A Manacor, per posar un exemple innocent, hi han nascut un munt d'escriptors notables: Miquel Àngel Riera, Jaume Vidal Alcover, Guillem d'Efak, Gabriel Galmés, Maria Antònia Oliver... però molta gent només coneix Manacor per la fama internacional del tennista Rafa Nadal. En els esports individuals la vila natal gairebé esdevé una denominació d'origen. Ferrer és de Xàbia, Ferrero d'Ontinyent i Robredo d'Hostalric. També a la boxa la vila natal acompanyava molts noms. Urtain era de Cestona, a Guipúscoa, tot i que mon pare i els seus amics del Price l'anomenaven “el noi de Tona”. Quan per Tots Sants l'editorial Bromera em va convidar a la Fira de Cocentaina vaig haver de confessar-los que només coneixia la bella vila de la comarca del Comtat per un ciclista: el menut escalador del Kelme Vicent Belda. Bahamontes és de Toledo (l'àguila de Toledo, li deien), Poblet de Montcada i Reixac, Indurain de Villava i Contador de Pinto. 
 
En els esports col·lectius aquesta presència toponímica no només no es dilueix sinó que de vegades encara brilla més. És el cas de Fuentealbilla, vila natal d'Iniesta, que fins i tot ha entrat en els circuits turístics de la culerada. Iniesta ha situat el seu poble al mapa i hi ha instal·lat els cellers del vi que porta el seu nom, en un exemple admirable d'intel·ligència per passar d'un camp (de futbol) a l'altre. Com que ara ho volem saber tot del millor Barça de la història, coneixem les viles natals de la majoria de jugadors d'aquest equip admirable. Sabem que Valdés és de L'Hospitalet, Xavi de Terrassa, Busquets de Badia, Cesc d'Arenys de Mar, Puyol de La Pobla de Segur... Com més petita és la localitat, més ens interessa. També sabem que Piqué és de Barcelona i Messi de Rosario, però ens delim per les històries de nens que surten de poblets molt petits. Ens agrada imaginar-los xutant pilotes entre quatre cases. La temporada passada, l'arribada del Guaje Villa a can Barça va semblar que situaria al mapa dels tresors culers el llogaret de Tuilla, pertanyent al municipi asturià de Langreo. Un lloc idíl·lic, homologable al Paniceiros de l'escriptor Xoan Bello i que, a més, rima amb Fuentealbilla. Però els enamoraments són imprevisibles i un altre mot rima sembla destinat a fer parella amb Fuentealbilla: no pas Tuilla sinó Tocopilla, la localitat natal d'Alexis Sánchez, conegut com “el Niño Maravilla”. Tocopilla, a la regió xilena d'Antofagasta, és una població molt més gran que Tuilla. Aquest estiu vaig tenir l'ocasió de visitar-la i la veritat és que no resulta una destinació gaire atractiva, a menys que t'interessin les centrals tèrmiques. Si, com a mi, ja us feia patir el rodolí entre Villa i Maravilla, ara que no ens facin triar entre Tuilla i Tocopilla.

Màrius Serra. La Vanguardia, dimarts 13 de desembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma