L'assassí era l'escriptor

De prejudicis tots n'anem plens, entre altres coses perquè tenim opinions sobre coses que coneixem parcialment. L'única manera de combatre les malvestats del fanatisme és posar en qüestió les nostres opinions més consolidades, encara que després de sotmetre-les a revisió tantes vegades com calgui acabem refermant-nos en la seva defensa. Els prejudicis individuals poden tenir moltes causes i una de les més flagrants és la generalització de fets particulars. Això és el que succeeix cada cop que analitzem un crim, per exemple, per mirar d'escatir si és el símptoma d'alguna malaltia social que pot afectar-nos a tots. Les conclusions a les quals arribem tenen molts números per transformar-se en les llavors de saludables prejudicis futurs. Passar del particular al general és inevitable. Tots generalitzem perquè ens ajuda a pensar el món com un tot. Els casos particulars ens provoquen un cert vertigen i per això busquem la manera de combatre'l amb generalitzacions que actuin d'ibuprofens i paracetamols. Centrem-nos en l'assassinat de Mor Diop i Samb Modou, que són els noms dels dos venedors ambulants senegalesos morts a trets fa una setmana a Florència. És un d'aquells casos, cada cop més comuns a Europa, que abans només vèiem reflectits als telefilms nord-americans. En poc temps, països com Noruega, Bèlgica o ara Itàlia han viscut massacres similars. En aquest cas l'assassí es va suïcidar en un aparcament subterrani després de matar dues persones i ferir-ne tres més. Es deia Gianluca Casseri i era un escriptor d'idees ultradretanes que havia publicat quatre obres: una novel·la, dos assajos i un llibre de no ficció. Els seus escrits permeten reconstruir-ne la ideologia amb un cert rigor. En llegeixo ressenyes en alguns blogs. Sul problema d'una Tradizione Europea (2010) és, potser, el més clar: un assaig breu sobre les arrels d'Europa en línia amb les idees del pensador feixista Julius Evola. Casseri ens vol fills del paganisme indoeuropeu, lluny del binomi que conformen el Cristianisme i la Il·lustració. L'altre assaig Dracula, il guerriero di Wotan (2000) explora el mite nòrdic a partir de lectures d'Eliade o Jung; la novel·la La chiave del caos (2010) transcorre en dos escenaris: la Viena de la Segona Guerra Mundial i la Praga del segle XVI; finalment, I protocolli del savio di Alessandria (2011) pretén rebatre la versió que Umberto Eco defensa sobre els protocols dels savis ancians de Sió a la seva novel·la Il Cimitero di Praga (2010). Queda clar que aquest és un cas atípic en el qual els investigadors disposaran d'un context amplíssim per establir el mòbil i el perfil psicològic de l'assassí. Pàgines i pàgines escrites per les mateixes mans que dispararen.

Què el va empènyer a cometre els crims? A Itàlia el debat enfronta els que ho consideren el cas aïllat d'un boig i els que l'anomenen el Breivik italià, en al·lusió a l'ultradretà noruec que va matar 77 persones el passat juliol. Els mitjans berlusconians trien l'opció A, sempre menys compromesa. Els d'esquerres parlen d'un clima general de xenofòbia i es decanten per l'opció B. Casseri militava al centre cultural ultradretà Casa Pound, dedicat al poeta Ezra Pound. Són tots els ultres assassins en potència? La història del segle XX ens demostra que els defensors de les idees feixistes de Julius Evola sempre es reserven el dret d'admissió al seu relat i no respecten  la vida dels éssers diferents als quals bandegen. I el mateix passa amb els ultres d’esquerra, tal com han demostrat els estalinistes. Lamentablement, ni l'estudi ni la lectura ni la cultura no garanteixen la immunitat al fanatisme.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dimarts, 20 de desembre de 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Exèquies laiques: el capdevilisme

¿Qué es una nación?

Barthes, el símptoma