dilluns, 12 de desembre de 2011

Vermeer, el nadó i el monument

  © El Periódico
 Anys enrere, a l’institut, una professora de filosofia ens va presentar aquest dilema. Estàs passejant per la riba d’un riu i de sobte veus que el corrent s’emporta avall un quadre de Vermeer —posem La noia de la perla— i un cistellet amb un nadó a dins que plora. Et pots llançar a l’aigua i rescatar l’un o l’altre. ¿Què salvaries? Tingues en compte que el Vermeer és autèntic, una joia, i no saps com serà el futur del nadó. Potser salvaries un Einstein, però també pot ser que amb els anys acabés sent un Hitler...

El debat va ser intens. Cadascú ha de trobar la seva resposta en els límits de l’ètica i l’estètica. Jo hi he tornat a pensar aquests dies, gràcies a la polèmica sobre els diners que costen les obres d’art encarregades per l’administració. El monument d’homenatge als castellers, d’Antoni Llena, i que ja es pot veure a la plaça de Sant Miquel, de Barcelona, ha costat 630.000 euros. Els 34 retrats de senadors i presidents del govern espanyol, que ha pintat Hernán Cortés per al Senat, han costat 417.000 euros.

Totes dues xifres són el que se’n diu una morterada, i en temps de crisi encara fan més mal efecte. No sembla ètic que els governants es gastin tants diners en obres d’art mentre les retallades escanyen els hospitals i hi ha gent que no arriba a final de mes. El problema és que aquest camí ens porta a la demagògia. Per la mateixa raó, més d’un diria que no cal dedicar ni un cèntim a la cultura, i després simplificaria l’ensenyament, i d’aquí a quatre dies tornaríem a vestir-nos amb pells d’animals i a pintar les coves amb escenes de caça.

Potser és més lògic plantejar-se si la inversió en cultura està justificada, si les obres d’art valen el que costen. En el cas del monument als castellers, un fenomen tan viu que no li calen homenatges, la peça fa 30 metres d’altura i hi ha molt d’acer. Tot i això, Antoni Llena ha aconseguit que sigui lleugera i hipnòtica per si mateixa. S’hi entreveuen les formes dels castells, però és perquè ho sabem. Si ens diuen que és un monument a l’ampolla de cava, o a la barretina, a la seva manera també funciona. En el cas dels 34 retrats de polítics, la presa de pèl és notable. Surt a 12 mil euros el retrat, poca broma, i l’estil és tradicional, pompós i monòton. A més, dubto molt que Aznar, Zapatero i companyia vagin posar quiets davant del pintor. No diré el meu fill, perquè no en tinc, però un retratista del capdavall de les Rambles els hauria fet més de pressa i per 50 euros la peça, IVA a part.

Jordi Puntí, El Periódico, 12 de desembre del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir