dissabte, 24 de desembre de 2011

Volta al món i torna-hi

Aquest vespre es presenta un llibre sobre el centenari de la Volta ciclista a Catalunya. L'acte se celebra al Saló de Plens del Consell Municipal de Sants-Montjuïc, atesa la vinculació de la Unió Esportiva Sants a la Volta. El llibre duu un títol inequívoc Volta a Catalunya 1911-2011. Un segle d'esport i país (Cossetània) i l'autor és l'escriptor Rafael Vallbona, algú que no només vibra amb el ciclisme des del sofà sinó que el practica. En aquests últims anys, Vallbona s'ha dedicat a pedalar i fer-ne crònica, alhora que escrivia sobre les rutes més mítiques del Tour de França (De Donostia a Portbou, 2002) o del Giro d'Itàlia (Volta a les Dolomites i als Alps italians, 2007). Ara es concentra en una de les curses més antigues del món, només superada aquí per la Volta a Tarragona (1908). El Tour és de 1903, el Giro de 1909 i la primera Vuelta a España no es va celebrar fins a 1935. Per això el centenari de la Volta és un bon moment per mirar enrere i endavant, tal com fan els ciclistes cada cop que van escapats. El futur del ciclisme està enterbolit pel dopatge, però la seva èpica continua intacta i la seva plasticitat audiovisual l'ha projectat com un dels grans espectacles. El Tour n'és el cim i el repte actual és demostrar que hi ha vida més enllà del Tour. El món del ciclisme és modest i sacrificat. Les curses d'un dia mantenen un lligam amb les tradicions festives i les de tres setmanes han teixit un gènere que crida l'atenció dels espectadors. En l'entremig, les curses d'una setmana, com la Volta, malden per trobar el seu lloc. Poc o molt, tothom ha après a llegir relats que entrellacen esprints col·lectius i grans duels individuals contra el rellotge, l'alta muntanya i els repetjons, els escapats i els que van a roda, les desinflades històriques, els atacs inesperats, les caigudes i els grupets de consol que s'autoajuden per no arribar fora de control.
El ciclisme, gràcies a l'escriptura d'autors tot terreny com Vallbona o el periodista Xavier G. Luque, de narradors com Javier García Sánchez (autor de la celebrada novel·la El Alpe d'Huez) o l'oralitat de comentaristes tan ben informats com el periodista Carlos De Andrés o l'exciclista Perico Delgado, ha generat un llenguatge prou ric per relatar el munt de detalls que conflueixen en una cursa ciclista i la transformen en un esdeveniment capaç d'integrar apassionants accions esportives en un paisatge sovint poc conegut. El futur de les voltes ciclistes passa per les carreteres secundàries, les rutes menys conegudes i els indrets menys massificats. La famosa serp multicolor és un format ideal per posar el focus en la diversitat, tot evitant les vies ràpides, les rotondes horripilants i les grans superfícies que tendeixen a igualar-ho tot. Durant la República, mon pare va córrer la Volta a Catalunya dues vegades, sempre com a gregari del gran Marià Cañardo. Si no em va engalipar, un cop fins i tot va aconseguir acabar-la. De petit la seguíem junts amb passió, però els nostres favorits (en absència d'Eddy Merckx sempre anàvem amb l'equip Kas) mai no guanyaven. Recordo amb especial frustració la victòria de l'italià Franco Bitossi sobre Paco Galdós. L'any següent va guanyar Luis Ocaña, però nosaltres anàvem amb Txomin Perurena. Era l'època de noms com Gimondi, Thévenet, Zoetemelk o Roger de Vlaeminck. Al final, quan jo tenia deu anys, Perurena va aconseguir guanyar i vam anar-lo a veure. Mon pare em va enfundar un maillot groc del Kas i, després de molta espera, el gran Txomin Perurena em va firmar un autògraf al pit. Potser és l'única vegada que he pogut experimentar el que sent una groupie.

Màrius Serra. La Vanguardia. Dilluns, 19 de desembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir