dijous, 5 de gener de 2012

Dos mil dotze

Des que l’any 2002 ens va refermar en la febre del capicua cada any dedico el primer rum-rum del gener a l’exploració de les peculiaritats que conté l’any nou. Vindria a ser un gènere prospectiu de caire poca-solta, sense cap mena d’utilitat material. A més, cada any l’exercici resulta més decebedor, perquè partíem d’un nivell molt alt. L’any 2002 no només era capicua sinó que tancava l’últim període capicua entre capicues que es donarà en un mil·lenni: els 11 anys que separaren 1991 de 2002. Perquè això torni a succeir caldrà esperar al període 2992-3003 i cap de nosaltres no hi serà, per més creient en les reencarnacions que sigui. De fet, per no arribar, no arribarem ni al següent capicua, que serà just d’aquí cent anys, el 2112. Per si de cas, jo el 20/02/2002 (i concretament a les 20:02) em vaig afegir a les múltiples celebracions del dia mundial de la simetria amb la creació del portal ludolingüístic trilingüe verbalia.com. L’any 2003 el camí ja va començar a fer baixada. De primer només hi trobava una fotesa digna d’Ibáñez Serrador: que el dia u de febrer seria 1/2/3. Però el dissenyador madrileny Juan Berrio em va enviar un calendari amb dotze vinyetes protagonitzades per la família Gil, els membres de la qual eren tots molt monos (monovocàlics i monosil·làbics): Fran, Ruth, Sol, Paz... El motiu verbívor era que en castellà els números de Dos Mil Tres (2, 3 i 1000) són els tres únics números monosil·làbics i monovocàlics alhora. Aquesta aproximació lletrada de Berrio em va inspirar la singularitat de l’any següent. Perquè en català 2004 (Dos Mil Quatre) és el primer any pentavocàlic (OIUAE, un sol exemplar de cada vocal) des del llunyà 1039 (Mil Trenta-Nou, IEAOU), en temps de Ramon Berenguer I.
 
Cada nou any he anat fent la viu viu amb estratègies diverses. El 2005 vaig rememorar la simetria del 2002 amb un eix horitzontal de tal manera que la imatge especular del 2 semblava un 5 i, doncs, el 20/05, a banda de l’aniversari del gol de Koeman a Wembley, se celebrés un dia capicua. El 2006 tenia una doble data singular: el dia de la bèstia 6/6/6 i un curiós compte endavant just quan passaven dos minuts i tres segons de la una de la matinada del dijous quatre de maig i els rellotges digitals assenyalaven 01:02:03 04-05-06. És a dir, la una, dos minuts i tres segons del quatre del cinc del dos mil sis. Els santfermins del 7/7/7 i, sobretot, la inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín el 8/8/8 van resoldre els dos anys següents. El 8 és un número afortunat entre els xinesos, ja que en cantonès es pronuncia fa, i la paraula fa és també susceptible de ser traduïda com “enriquiment” o “fortuna”. L’any 9 va ser l’any de l’homonímia inevitable a totes les felicitacions de bon any nou. El 2010, en canvi, va basar la seva singularitat en l’aritmètica: era el primer any, des de 1809, en el qual les dues primeres xifres (20) doblaven el valor de les dues últimes (10). El següent tampoc no el veurem, perquè no serà fins l’any 2211. L’any 11 que ara hem deixat enrere ha estat el del gran sorteig de l’ONCE, celebrat el 11/11/11. Preguntats sobre la possibilitat de repetir-lo el 12/12/12 els responsables de l’ONCE han explicat que la legislació espanyola no permet fer cap sorteig extraordinari el desembre per blindar la rifa de Nadal. Per més inri, sembla que la profecia maia que pronosticava la fi del món pel 21/12 del 2012 contenia un error de càlcul. No era el 21/12 sinó el 2/1/12. Avui. Ah, i no era la fi del món, sinó la fi d’aquesta mena d’especulacions aritmètiques. Prou! Per alguna cosa el 2012 és any de traspàs.

Màrius Serra. La Vanguardia, dilluns 2 de gener de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entradas populares

Compartir